dimecres, 16 d’abril del 2008

Votar a Itàlia


El cap de setmana passat vaig estar a Itàlia. Concretament a un poble gran (o ciutat petita) situat a la regió de la Campania. A part d'adonar-me'n que el problema de les escombraries a aquesta regió italiana no està ni molt menys resolt, vaig asistir a una jornada electoral (la del diumenge).

En primer lloc, voldria parlar del problema dels residus a Itàlia. Realment impressiona veure als voltants dels contenidors muntanyes de bosses d'escombraries. Sembla mentida que un país amb la tradició, la cultura i la història d'Itàlia hagi arribat a aquests punts de degradació. El problema és molt complexa. Molt. S'hi barregen moltes coses, negocis bruts, interessos obscurs, hipocresies d'altres parts del mateix país, etc. El que està clar és que la situació, per la pròpia dignitat dels italians, s'ha de sol·lucionar ràpidament. I per fer-ho han escollit al Sr. Berlusconi com a futur primer ministre del país.

Per a molts, aquí, això sembla inconcebible. Com pot ser que els italians donin el seu vot a un personatge com Berlusconi? Doncs jo diria, pel que he sentit, pel que m'han comentat i pel que he vist, que en primer lloc part dels italians admiren a un personatge que ha creat un imperi empresarial del no res. Pensen que si ha estat capaç d'aixecar unes empreses que funcionen bé, pot fer el mateix amb el país. En segon lloc, és que la realitat mostra com un govern d'esquerres liderat per Prodi que havia de durar 5 anys, al final ha durat tant sols 20 mesos. Veltroni era un bon candidat i no ha tret tants mals resultats com es diu. El Partit Democràtic és un bon projecte però massa nou i, en principi, pot ser la salvació del futur per Itàlia. Ara bé, veiem com evoluciona tot plegat.

Finalment, volia remarcar que la jornada electoral del diumenge a Itàlia acaba a les 10 de la nit i la participació, contant també el dilluns al matí, està pels volts del 80%. No seria mala idea implantar això aquí. No el fet de fer jornades electorals d'un dia i mig (no en sóc massa partidari), però sí allargar el període de temps per anar a votar el diumenge. El que es tracta és, vista la participació que tenim al nostre país, donar facilitats als ciutadans per tal que exerceixin el seu dret democràtic i donar la màxima legitimació possible als governs que surten escullits.

dimecres, 2 d’abril del 2008

El conciliador


No sóc un expert en energia. No obstant, m'agradaria puntualitzar un fet que crec que és important remarcar, fer notar, en definitiva.

Aquesta setmana el Sr. Mario Monti ha presentat dos informes sobre la interconnexió elèctrica entre l'Estat espanyol i el francès. El traçat d'aquesta línia sembla que passarà pel bell mig de l'Empordà i altres territoris catalans.

El Sr. Monti, ha mostrat el seu carcàcter dialogant, i ha exercit -o està exercint- a la perfecció el seu paper de conciliador europeu. Mario Monti és un personatge d'un gran carisma a Itàlia, tant dins de la dreta com dins de l'esquerra. És d'aquells personatges que no existeixen en el panoramo polític actual. Durant dos mandats va ser comissari europeu, en l'ultima etapa, com a comissari de competència va estar al capdavant en perseguir les pràctiques abusives de la seva posició dominant en el mercat de Miscrosoft, entre altres casos.

Ara el tenim aquí per parlar d'un tema important que afecta el territori. Ha vingut ja en nombroses ocasions i sembla que seguirà venint. No sé si és necessària o no la línia de molt alta tesió. Alguns creuen que sí i altres no. En tot cas, l'idea de soterrar la línia no em sembla mala solució. Com tampoc no em sembla malament, com a figuerenc, que se soterri la via del tren. Atenció però vigilem amb tant de soterrament! Preveiem-ho tot i planifique-m'ho, no fos cas que ens quedem sense ni una cosa ni l'altre.