La crisi de la monarquia

He llegit la notícia i no me n'he pogut estar. Sóc dels que considero que el debat entre monarquia i república no soluciona els problemes de la gent. No obstant, em sembla que la institució de la monarquia a aquestes altures de la història i en democràcies ja consolidades, queden completament anacròniques i obsoletes. Malgrat això, no justifico les cremes de fotografies de ningú, sigui el Rei, sigui el veí de l'escala.

Dit això, crec que és denunciable el fet que en la proposta de pressupostos pel 2009 presentada aquest mateix matí pel nostre estimat Sr. Solbes, es prevegui un increment del 2,7% en la partida destinada a la Casa Reial.

Estem en un context particularment complicat des del punt de vista econòmic. El finançament encara està discutint-se, les borses cauen, les empreses tanquen (les catalanes també) i al govern espanyol no se li acudeix res més que augmentar la dotació per la Casa Reial. Com a mínim, no és correcte, ni per tots els ciutadans ni especialment pels catalans, que per demanar que es compleixi el que diu la llei -és a dir, el que ens toca- sembla que demanem caritat i ens diuen que no ens ho donaran perquè hi ha crisi. en política, es diu que tant important és el fons com la forma. Ara es veu que hi ha crisi només per a uns quants. Breu observació: aquest govern es diu socialista. La Casa Reial serà molt "campetxana" però deuen ser dels únics que els hi pugen el sou.

No és una qüestió de monarquia o república, és una qüestió de principis. Sí, principis...se'n recorden?

Solidaritat basca

Quan vaig escriure l'últim post en el bloc, el passat 31 d'agost, tenia l'esperança que a dia d'avui ja sabríem per on anirien els trets sobre el nou finançament. Un finançament que la llei estableix que s'havia d'acordar el 9 d'agost, que s'ha allargat i que encara ara no sabem si el tindrem o no o, en el cas que l'arribem a tenir, si serà digne o ens hauran donat gat per llebre com han fet altres vegades amb els catalans. En definitiva, que com diuen al meu poble "encara estem els els matxos carregats". Perquè, senyors, la crisi econòmica també existeix a Catalunya!

Un fet positiu, però, és que sembla ser (toquem fusta!) que la unitat dels partits catalans es manté, els vincles entre els partits catalanistes es van enfortint i això és molt positiu, no només pel finançament, sinó també pel país en general. Ara s'està negociant la llei de pressupostos de l'Estat i aquí sí que en Solbes i en Zapatero s'hi esmerçeran per arribar a un acord. I tant que hi arribaran! Tot indica que pactaran amb els gallecs, canaris i bascos. Quin paper el del PNB! El Govern espanyol (i el TC) els hi nega, sense ni pràcticament debatre-ho, la proposta de consulta popular feta pel Lendahkari Ibarretxe però ells els hi aprobaran els pressupostos. Per què? Segurament perquè els hi convé i clar, ells de sempre tenen el concert econòmic i el nostre finançament no és la seva guerra. Com tampoc ho va ser la sol·licitud de compareixença de la Ministra de Foment quan dia sí dia també sortien forats en el trajecte de l'AVE, Barcelona es quedava a les fosques, i Rodalies estava inoperativa constantment. On és la solidaritat? On és la complicitat entre Catalunya i el País Basc? On és el Galeuscat? Vistos els resultats, al menys a les pròximes eleccions europees, toca fer una coalició que sigui catalanista.