Unitat fictícia

No seré massa original però la situació és suficientment preocupant i greu com per passar-ho per alt. Finalment, el Parlament de Catalunya, després d'escenificacions esperpèntiques d'un i altres, ha acordat fer un front comú català per defensar la dignitat de Catalunya davant la situació creada en el si del TC. Em sembla que aquest front comú és dèbil i tou. En definitiva, no se'l creu gaire ningú amb la convicció i la fermesa que convindria, i això és culpa, en primera instància, del president de la Generalitat el qual no ha liderat la postura del seu Govern. Ha deixat maniobrar ERC, la qual encara segueix escenificant aquelles comèdies que ningú entén, del "sí però no", que si "és per coherència", però és que "ho fem per responsabilitat",... volen i dolen i, al final, es queden sols i en fora de joc.

El més greu de l'actitud d'ERC és que, per un mer tactisme polític i electoral, debilita la postura del país i, en aquests moments, no ens ho podem permetre. No ens podem permetre un govern que no dóna la talla quan toca ni un president que no lidera ni transmet un missatge d'orgull i fermesa davant una possible retallada important de l'Estatut. No juguem amb aquestes coses perquè podríem pendre mal.

Avui llegeixo que el ponent de la sentència del recurs contra l'Estatut al TC (un dels quatre magistrats amb el càrrec caducat des del 2007) ha preparat tres esborranys de sentència, una de les quals ens situa, en règim linguístic, abans dela transició i la democràcia. Sincerament, vull pensar que aquests magistrats no seran tant irresponsables com per deixar-nos pitjor que l'Estatut del 79, però en tot cas, des de Catalunya hem d'estar units, sense fisures i el Govern tripartit ha d'estar a l'altura que, de moment, no ha estat. Són aquells moments crucials en els quals, els catalans hem sentir orgull de l'unitat política davant una situació injusta i indigne.

Sobre les consultes sobre la independència

Després de la celebració de la tercera onada de consultes populars sobre la independència de Catalunya, les reaccions són vàries i, en segons quins casos, significatives.

En primer lloc, des d'un punt de vista personal, només puc felicitar tota aquella gent que s'han de dedicat en cos i ànima, de forma totalment atruista, a la organització d'aquest referèndum. Només per aquesta gent, encara que no hagués anat a voatr ningú, les consultes populars ja mereixen tot el respecte del món. Però no només això, sinó que aquestes consultes han fet anar a votar mig milió de catalanes i catalans!!

Algú dirà que no és massa però em sembla que és un èxit rotund. Sense recursos econòmics més que les aportacions privades, sense publicitat en els mitjans de comunicació (jo que sóc lector habitual de La Vanguardia, em va semblar lamentable la columneta que van reservar a les consultes en comparació a les tres pàgines dedicades a explicar els embolics interns del PSOE). Doncs això, sense suport públic, sense suport de mitjans de comunicació, amb obstacles vàris i amb poc temps, mobilitzar el 20% de l'electorat és tot un èxit.

Més enllà d'això, és curiós que alguns partits se'n vulguin apropiar, altres miren cap una altra banda i altres, simplement, s'escuden darrera la sagrada constitució per tal de negar un dret democràtic, pacífic i modern. Cadascú que tregui les conclusions que pertoquin. Les consultes populars no són el problema ni la solució del nostre país. És un pas més, un acte de reafirmació nacional que ha de ser compatible amb tenir els peus a terra i voler recuperar aquella competitivitat que Catalunya un dia va tenir.

Enhorabona als pobles i ciutats que s'han mobilitzat per l'exemple de civisme, de maduresa democràtica i de voluntat de construir que han donat.

Un "palomo" no hace verano

Tot i que en tinc la temptació, no escriuré sobre els nombrosos casos de corrupció que aquests darrers dies omplen les pàgines dels diaris. Em sembla un espectacle penós que només fa que reafirmar-me que, certa gent (i amb això no vull dir tots els polítics) no té la concepció clara del que és gestionar el diner públic, de tots, mostrant un despreci a les institucions, a la democràcia i, en definitiva, a la resta de ciutadans. Però no en vull parlar perquè considero, potser ingènuament, que la immensa majoria dels representants polítics són honestos -uns més vàlids que altres, però honestos- i aquesta minoria que embrut la política s'ha de jutjar i apartar dels càrrecs públics i girar pàgina per tal que no es torni a repetir.

Avui volia escriure sobre el recent nomenament de Johan Cruyff com a President d'Honor del Barça. Vagi per endavant que em declaro barcelonista empedreït i que reconec tots els mèrits que Cryuff ha fet en el Barça, ja sigui com a jugador que com entrenador. Ara bé, em sembla que la decisió que ha pres la Junta directiva del club, a menys de tres mesos per les eleccions és, com a mínim, discutible o precipitada.

És òbvi que, al marge dels seus èxits, la figura de Cruyff, dins el barcelonisme, genera una gran controvèrsia. això és innegable. Pot haver estat un gran futbolista, pot haver aconseguir grans èxits com a entrenador, però la figura d'un president d'honor ha de ser quelcom més. Ha de generar unanimitat, consens, concòrdia, pau social en el club, un personatge que encaixi sense problemes amb qualsevol president que hi pugui haver al Barça...i Cruyff no compleix aquestes característiques, més aviat al contrari. L'altre dia llegia a La Vanguardia si algú s'imaginava la presentació dels nous fitxatges de l'any que ve amb Sandro Rosell i Johan Cruyff?

A més, reconec que em va semblar correcte que es nomenés a Cruyff com a seleccionador català. Donava projecció internacional a la selecció nacional, donava nom, prestigi i també bon joc. Ara bé, potser el Sr. Cruyff s'ho hauria d'haver pensat dues vegades abans d'acceptar aquest càrrec honorífic dins el Barça perquè, tot i que jo sóc culé, no és massa estètic que el seleccionador català ocupi un càrrec dins un club concret.

El país té problemes moltíssim més greus que el nomenament del nou president d'honor del Barça, ho sé, però això ja en parlarem un altre dia. De moment, esperem guanyar dissabte.