divendres, 17 de setembre del 2010

On és la liberté, égalité et fraternité?


Ens creiem Europa o no ens la creiem? L'espectacle barroer que està organitzant el president francès amb l'expulssió de gitanos romanesos del país, és lamentable. Òbviament es pot discrepar de les posicions de la Comissió Europea, fins a cert punt és positiu (senyal del seu poder dins l'agenda política), ara bé, des del meu punt de vista, ja va començant a ser hora que la UE faci un pas endavant amb el tema de polítiques sobre la immigració i que els Estats prenguin consciència de la realitat política europea.

Es parla que la UE passa per un període de crisi insitucional. És cert, no ens enganyem. Però aquesta crisi es deu, entre altres coses, a la indiferència que els caps d'Estat dónen a la mateixa UE. No es pot impulsar la lliure circulació de ciutadans d'Estats membres dins la Unió i, a la vegada, aprovar expulsions massives de romanesos quan Romania és un Estat membre des del 2007. És exactament contradictori.

És probable que les formes de la comissària europea Reding no fossin les més adequades però tampoc ho han estat les reaccions de diferents membres del govern francès (amb el seu president al capdavant) menyspreant la normativa comunitària.

S'hauria d'estudiar més al detall la normativa aprovada per França però crec que una cosa és intentar erradir la delinqüència -fet que no va lligada a cap col·lectiu- i una altra ben diferent és a una ètnia o grup. Un govern no pot penjar etiquetes a grups socials, ètnies o nacionalitats. No és just ni responsable. Si es vol expulsar els immigrants delinqüènts, és una cosa, expulsar romanesos n'és una altra de molt diferent.

La UE i tots els Estats que l'integren, haurien de plantejar d'una manera seriosa i decidida la regulació de la immigracíó. Cal que s'harmonitzi mínimament aquestes polítiques perquè deixar temes tant sensibles de la mà de cadascun dels governs de torn de 27 Estats pot generar conflictes molt perillosos entre pobles i ciutadans perquè a vegades un té la sensació que la Liberté, égalité et fraternité queda molt lluny...

dimecres, 15 de setembre del 2010

Nova enquesta al bloc


Arrel de l'anunci fet recentment pel President de la Generalitat convocant eleccions pel proper 28 de novembre, he cret una nova enquesta per tal de saber les tendències dels qui consulteu aquest bloc.


L'enquesta inclou les opcions polítiques que poden aspirar a tenir representació al Parlament de Catalunya. Òbviament es preserva l'absolut anonimat en les vostres votacions.


Al marge d'aquesta enquesta, és vital que el dia 28 de novembre les catalanes i catalans sortim massivament a votar.

dilluns, 6 de setembre del 2010

Tenim bona música


El mes de març del 2009 vaig escriure en aquest mateix bloc com em va sorprendre un concert d'un grup que començava a sonar...uns tal Manel. En aquell escrit venia a dir que, a mesura que determinats grups del moviment anomenat Rock Català, anaven plegant (Whyskin's, Glaucs,...), l'aparició d'un grup com Manel, donava aire i esperança a aquest corrent musical. El fet d'escoltar música de masses, de totes les edats però especialment destinat al públic més jove, és un fet important per a qualsevol llengua i, en el cas del català, encara més.

Un any i mig més tard, quan les cançons dels Manel ja les canten de memòria la meitat de les catalanes i catalans, un altre grup ja fa mesos que està en boca de tothom. Els Amics de les Arts van triomfar dissabte al Festival Acústica de Figueres. Breu parèntesi: L'Acústica és un festival que, des dels seus inicis fa 9 anys, ha cotribuit i segueix contribuïnt a fomentar la ciutat de Figueres i la música en català, combinant-ho amb grups de diferents gèneres i idiomes, però indubtablement amb un notable èxit el qual mereix la felicitació i el reconeixement per en Xavi Pascual i l'Ajuntament de Figueres.

Tornant als Amics de les Arts, em reitero amb el que vaig escriure el març del 2009. Calen grups així, frescos, directes, divertits, i a Catalunya sembla que actualment tenim una escena bastant completa i de gran qualitat. Manel, Antònia Font, els mateixos Amics de les Arts, Mishima, Sanjosex (que també van triomfar a l'Acústuca), la Troba Kun-Fu, Dept., Miquel Abras, Roger Mas, Élena, Beth,...una gran oferta per un país petit com el nostre i, a més, en un context de crisi especialment cruel en el sector discogràfic. Com deia aquell, "no estem tant malament!". Tenim grups de qualitat en la nostra llengua i no només això, sinó que a més, tenen milers de seguidors i triomfen com van fer alguns d'ells a l'Acústica de Figueres. Tenim bona música per anys!