Gairebé un mes sense escriure en el bloc. Ha estat un mes d'activitat bastant intensa personal i professional però que ha deixat per una sortida a Bordeaux.
Enmig de grans impactes mediàtics com la feliç notícia de l'alliberament dels miners a Chile o la preparació de la precampanya electoral al nostre país, vaig escapar-me un parell de dies a l'altra banda dels Pirineus, direcció a l'Altlàntic i seguint el riu Garona, fins arribar a Bordeaux.
Des de petit havia sentit a parlar molt sovint d'aquesta ciutat. El món i la cultura del vi, sempre present per raons òbvies a casa meva, feia que la capital bordalesa fos un punt geogràfic de referència en converses, sobretaules i tertúles. No obstant, mai l'havia visitat i sentia curiositat per, finalment, poder descobrir la ciutat on Montaigne va se alcalde i Montesquieu va inspirar-se per escriure les seves obres.
Bordeaux és precisoa, neta, ordenada i civilitzada. Un centre històric clàssic, amb un aire parisenc, les façanes de les cases conserven el color ocre de les pedres de quan es van construir, i un blau marí de les golfes i taulades; les bicicletes es van entrecreuant amb els vianants sense tenir la sensació que t'estan atropellant i un tranvia modern et fa arribar a tots els punts de la ciutat...
Vaig donar la benvinguda a la tardor passejant arran del riu, per un passeig molt ben adoquinat, amb suficient espai per còrrer, patinar, passejar, jugar o, simplement assentar-te a mirar la ciutat o l'aigua. Un expemple de convivència de cultures és el barri que es troba prop de la porta de la Monede. Al teatre de l'òpera -imponent- s'hi representava Carmen de Bizet, la plaça de la borsa acollia uns manifestants que reivindicaven els seus drets molt pacíficament i la plaça digne on s'ubica l'Ajuntament, transmet aquella "grandeur" francesa que, a vegades (només de vegades) convidria tant a les instituciones del nostre país.
Bordeaux, doncs, és una ciutat molt recomenable. És la història del segle de les llums i és origen de grans vins. Idees i plaer.
