divendres, 12 de novembre del 2010

Comença la campanya

Els caps de llista per a la demarcació de Girona
Ha començat la campanya electoral a les eleccions catalanes del proper 28 de novembre. Ens esperen 15 dies de bombardeig de missatges electorals de totes bandes. Això en el millor dels casos. El més depriment és escoltar retrets, desqualificacions i sortides de to que no aporten res al país ni als seus ciutadans. Esperem que sigui una campanya interessant i constructiva i que no se'ns faci feixuga.

Això sí. És important anar a votar. Darrerament, el distanciament entre la classe política i la ciutadania s'ha fet patent. El desencís, el desànim, la apatia vers a la política s'està estenent perillosament. Catalunya és un país complex, una nació que no té Estat propi, que tampoc forma part d'un Estat federal ni tampoc un d'unitari, amb una llengua co-oficial que no es respecta i s'intenta, per part de determinades institucions (i partits) centralistes, que desaparegui o sigui un element folclòric residual. Catalunya té prou elements de complexitat i dificultat per deixar-la en mans de l'abstenció.

Aquestes són les nostres eleccions, les eleccions del nostre país i el sol fet d'anar a votar és una mostra d'interès, d'afirmació i de prioritats. El proper dia 28 de novembre són les eleccions del nostre país.

I no serà per falta d'opcions. Fins a 39 llistes electorals. Unes més serioses que altres, unes més útils que altres, unes més sensates que altres. Unes més honestes que altres. El pluralisme, com a norma general amb les corresponents excepcions, és positiu. Això també ens diferencia de la resta de l'Estat espanyol els quals tenen només dos opcions reals o, si m'estires, tres com a màxim.

A Catalunya tenim la oportunitat de fer sentir la nostra veu i no l'hem de desaprofitar. És per això que s'ha d'anar a votar. Per dir que no estem d'acord amb el desgavell que ha viscut el govern del tripartit, a dir que no estem d'acord en què ens retallin drets reconeguts a l'Estatut, a dir que tot això no ens és indiferent i hem de votar per dir que volem que se'ns respecti, que volem un govern seriós i fort i que volem recuperar el prestigi i la dignitat perdudes en els darrers anys. Comença la campanya per començar a canviar!

divendres, 5 de novembre del 2010

La Roja discrimina

El dimecres passat varem organitzar des de l'Àgora d'Iniciatives Catalanes, juntament amb el Col·legi Major Penyafort, una xerrada del Cercle Català de Negocis (CCN). Certament és una xerrada d'aquelles clarificadores i reveladora. Un se n'adona de fins a quin punt el sistema de finançament perjudica Catalunya i el seu desenvolupament. El dèficit fiscal, que s'estima en 22.000 milions d'euros anuals, ens escanya d'una forma ignominiosa i, a sobre, la planificació d'infraestructures ens margina totalment, impedint i allagant el tràngol de la interconexió ferroviària amb la resta d'Europa.

Quan encara estic païnt les dades que ens va donar en Jaume Vallcorba del CCN, perfectament explicades, llegeixo que els jugadors de la selecció espanyola estan acordant amb la Federación Española de Futbol i la Secretaría de Estado para el Deporte, que les primes de 600.000 euros que han de percebre per la seva victòria en el Mundial de Sudàfrica, es tributin en quest país. El motiu de tributar a Sudàfrica és que, d'aquesta manera, pagarien el 21% d'impostos, mentre que a l'Estat espanyol haurien de pagar el 45%. L'Estat espanyol retalla inversions, congela pensions, les empreses pateixen cada mes per poder tirar endavant, el dèficit públic va augmentant, etc. però sembla que, pels jugadors d'elit, quan juguen amb La Roja, tot s'hi val i el govern de l'Estat és còmplice d'aquesta martingala legal però moralment dubtosa, sobretot, inisteixo, pel moment que estem vivint. Ara bé, que ningú s'oblidi de liquidar l'IVA puntualment, fer la declaració de la renta cada any ni pagar en el termini establert cap taxa o impost perquè no tingueu dubte que l'administració tributària actuarà. Això no és discriminació?

dimecres, 3 de novembre del 2010

La visita del Papa

Sota el gran revolt que sembla generar la visita del Papa a Barcelona, observo com certes actituds poden arribar a ser fins a cert punt ridícules. S'han engegat diverses campanyes en contra d'aquesta visita. Hi ha gent que es gasta els diners i el temps per fer palès que no estan d'acord amb la visita del Pontífex a la capital catalana. Crida l'atenció aquella campanya, amb cert mal gust i una demagògia barroera, que incita a apartar les criatures, fent referència als escàndols de pedofília que han tocat a l'Església catòlica. 

Un, que pensa que els temes espirituals i religiosos (de totes les religions) són molt personals, d'una gran complexitat i que mereixen el màxim respecte, em sorprèn que els que critiquen actituds sectàries de les religions, facin exactament el mateix amb l'ateisme. Amb quin dret es pot criticar el cost de la visita del Papa quan també es gasten diners per fer campanya en contra? És un contrasentit i sembla que contra la religió catòlica tot s'hi val, quan s'hauria de tenir en compte que hi ha milions i milions de persones, bones persones, de bona fe, que quan s'insinua que el Papa és pederasta o coses per l'estil, se li fereix la sensibilitat. El respecte, a vegades, brilla per la seva absència.

Si no s'està a favor de la visita del Papa a Barcelona, és tant senzill com no anar-hi, i optar per anar a la muntanya, al gimnàs o al cinema.

Per altra banda, m'han indignat les declaracions fetes per Mariano Rajoy avui mateix quan ha dit que el fet que el Papa parli català és el millor que li ha passat a la llengua catalana en mil anys. Quin grau de cinisme! Després d'haver posat tots els esforços i recursos per dinamitar qualsevol intent de la llengua catalana per esdevenir una llengua normal i pròpia a Catalunya, quan se li ha negat la possibilitat d'utilitzar-la al propi Congrés dels diputats i a les institucions europees, sempre per part dels mateixos, ara dir que per cinc minuts que el Papa parlarà català és el millor per la llengua en els darrers mil anys, fa encendre els ànims. Més, tenint en compte que el Sr. Rajoy no deu tenir ni la més remota idea de què eren les homilies d'Organyà, Joan Maragall, Salvador Espriu o en Pompeu Fabra.

Aquest cap de setmana vindrà el Papa, cap tota l'Església catòlica i cap de l'Estat del Vaticà. Després dels actes lamentables de la vaga general -que han sortit a mig Europa- i que a totes les pàgines web de viatges internacionals, apareix com una de les ciutats amb més inseguretat, Barcelona ha de donar una bona imatge digna d'una gran capital.