divendres, 17 de desembre del 2010

Ai, la samarreta...

Al principi vaig tenir la percepció que la notícia era positiva. Una Fundació pagava una quantitat astronòmica al Barça per una publicitat a la samarreta. Si per la viabilitat econòmica del Barça s'ha de fer aquest tipus d'acord, em sembla perfecte i si, a sobre, és el millor acord publicitari mai signat, doncs encara millor. Ara bé, el debat ha aflorat, tothom en parla i posiciona (fins i tot Cruyff, que va perdent la seva credibilitat a marxes forçades) però mica en mica van apareixent més detalls sobre les conseqüències de l'acord. Primer, es deia que el logo de Qatar Fundation aniria lligat armònicament amb el d'Unicef. Bé. Avui llegiexo a La Vanguardia que Unicef passarà a darrera, sota el dorsal dels jugadors. La publicitat d'Unicef a la samarreta del Barça va ser un dels encerts més aclamats de la Junta presidida per Laporta. Només tenia un parany: si alguna vegada, pels motius que fossin, el logo d'Unicef desapareixia, la imatge del Barça podria caure en picat en tots els nivells. Unicef no pot desaparèixer de la samarreta. La junta de Rosell el manté però el situa en una posició dins la samarreta que, estarem d'acord, és residual i secundària.
No donaré la raó a Cruyff quan diu que el Barça a passat de ser més que un club, a ser un club més. Crec que no té raó. El Barça és i seguirà essent més que un club, que ha de tenir fortalesa i estabilitat econòmica, però que també es nodreix de valors socials, de civisme, catalanitat, democràcia, etc. i em costa ubicar tota la gestió d'aquest afer amb aquests valors, sobretot quan la Junta no ha consultat als socis aquesta decisió important, d'imatge i identitat, i s'arracono el logo d'Unicef a l'esquena dels jugadors. Diuen que qui paga mana, sí, però al Barça el financien els socis o els espònsors?