Observo les revoltes que s'estan succeint en els països del nord d'Àfrica. La complexitat de cadascun d'aquests països fa que no em posi en un jardí en el qual demostraria un desconeixement notable. Per tant, no hi entro, però sí que m'agradaria fer evinent el cas de Líbia on avui llegieixo que han començat a bombardejar manifestants i ja van més de 300 morts en la protesta. Gadafi, sense cap consideració, esclafa els manifestants i qui sap com acabarà aquesta revolta.
Només puc tenir l'esperança d'una actuació ferma i decidida per la democràcia per part de l'UE. Europa va veure com en el conflicte dels Balcans, davant la seva passivitat, havia de ser els Estats Units (com sempre) qui va actuar. Les revolucions, les transicions cap a la democràcia, les han de fer els pobles sols, però quan hi ha un genocidi pel mig s'ha de fer quelcom més que dir a la televisió que es pari d'assassinar innocents. Ës una oportunitat per demostrar al món (i als mateixos europeus) que l'acció exterior de la UE és consistent, que la UE és un subjecte únic internacional a tenir en consideració. En el seu dia ja vaig posar en dubte l'elecció tant de president de la UE, Van Rompuy, com de l'Alt representant d'afers exteriors, Ashton. Els dos poca cosa sembla que han fet (o els han deixat fer), però si realment ens creiem això d'Europa, si realment la base de la UE és la democràcia, en conflictes com els de Líbia no ens podem quedar indiferents. Esperem aconteixements.
