dijous, 7 de juliol del 2011

Comença l'estiu

La calor d'aquests últims dies fa que les idees esdevinguin més banals i volàtils. Aquest període de l'any, ja estiuenc, la motivació i la resistència física poden arrivar a posar a prova l'ésser humà i la força de voluntat d'escriure i, sobretot, de reflexionar esdevé dèbil. Dèbil com els propis humans que, atrafegats durant l'any, enfeinats (els que tenim la fortuna d'estar-ne), en certa mesura esclaus d'una rutina necessària però pesada, amb l'arribada de l'estiu, un part important del cervell o del pensament es trasllada esporàdicament a altres llocs més frescos i relaxants, més tranquils i ventilats...

És quan s'acosta l'estiu quan, el que escriu, sent el pas del temps, la pèrduda d'estimats i la tendència cap a la maduresa o l'oxidació. L'ésser humà està fet de coses petites que fan disfrutar la vida. Una flor regalada en el context just, aquell rampell de bogeria inesperada i fugaç, aquell descobriment d'un carreró estret ple d'encants que ningú coneix, aquella cançó de fons que ens transporta a records de juventut, aquell bany d'aigua fresca, aquell silenci absolut trencat per un petó ... com deia en Serrat, son aquellas pequeñas cosas... doncs sí, petites coses que s'han de valorar, que entre tanta crisis, pessimisme i indignació, de tant en tant, cal regalar un somriure, ni que sigui per riure'ns de nosaltres mateixos.