Segueix l'article que m'han publicat en el Setmanari Empordà:
9 DE MAIG, DIA D’EUROPA
El proper 9 de maig celebrem el Dia d’Europa. És una diada que, malauradament, passa inadvertida. Se celebra des del 1985 i no deixa de ser més que un petit símbol d’aquesta unió que es va començar a forjar fa seixanta anys.
Ningú pot negar que el projecte europeu ha estat l’eix vertebrador que ha garantit la pau, l’estabilitat, la democràcia a territoris que, durant la primera meitat del segle XX, s’havien vist immersos en el marc de dues guerres mundials. Territoris enfrontats entre els quals es van obrir unes ferides brutals i que ara formen part d’un projecte col•lectiu basat en la cooperació i la solidaritat entre ells.
Es pot criticar la forma, les polítiques, les mesures, la burocràcia de la comunitat europea, però el que no es pot posar en qüestió és la necessitat de construir aquesta comunitat.
Els catalans ens sentim europeus convençuts i especialment nosaltres, els empordanesos, que estem en una terra de pas, que som àgora de cultures i país acollidor de nacionalitats diverses, que ens volem connectar amb la resta de territoris europeus a través del corredor mediterrani, hem de veure el projecte europeu com una realitat oberta al món i que ens beneficia indubtablement.
És cert que, en determinades circumstàncies, es pot qüestionar l’existència d’un estrat més en el laberint d’administracions públiques que ens envolten. Però la UE ha d’esdevenir una veu unitària i homogènia a nivell internacional fins a convertir-se en un agent internacional de pes. En una realitat econòmica mundial, amb gran potències con la Xina, Estats Units, India, Japó, Brasil...cap Estat membre, per ell sol, podria competir, en termes generals, amb aquestes potències. Cal, més que mai, més Europa.
Però no solament des del punt de vista econòmic, sinó també social i polític. I dic social i polític perquè si bé el procés d’unificació europea es va iniciar sobre la base d’un acord econòmic i de mercat (era l’època del carbó i de l’acer), ara tenim ja una moneda única i l’objectiu ha de ser poder garantir, des d’Europa, un alt nivell de benestar per a tots els ciutadans europeus i això només es podrà assolir amb més poder polític real per a les institucions europees.
Possiblement, dir això en el moment en el qual els efectes de la crisi està fent rebentar tots els nivells històrics d’atur, tipus d’interès i deute públic, pot sonar a utòpic o ingenu. Potser sí. Però, possiblement, si s’hagués tingut el coratge de dotar a les institucions europees d’un poder real sobre determinades polítiques, acompanyat d’un lideratge fort i consistent per defensar una postura genuïnament europea, les conseqüències haguessin estat unes altres.
Durant aquests darrers seixanta anys, els grans impulsos de la UE han vingut a rel de fortes crisis. Potser no econòmiques, però sí institucionals. Ens trobem doncs en un moment decisiu i, per què no dir-ho, idoni, per fer una aposta clara per Europa i això passa per què els diferents governs dels Estats hi creguin realment però aquesta aposta i convicció ha de sorgir també de la societat civil, de la ciutadania.
La Diada d’Europa d’enguany pot ser una bona oportunitat per recuperar la confiança en la UE com a marc de futur i esperança, per reivindicar la seva necessitat vital, per revifar les seves aspiracions i per fer realitat el somni d’una Europa moderna que treballa, unida, per un futur millor.
