Pena

Podria posar adjectius que descriguin una barreja de molts sentiments que venen a desembocar amb un de sol: la pena. No és rabia, ni dolor, ni tristesa, ni impotència...és tot això barrejat amb altes dosis de nostàlgia, records esvaits i desolació.

Recordo matins a la Salut de Terrades, pujant per la carratera de Llers, recordo les vegades que acompanyava al meu pare a Capmany i Masarac passant arran de les vinyes, aquells caps de setmana d'Esplai sense dormir i amagant-nos pel bosc de Santa Eugènia d'Agullana o una de les primeres vegades que vaig estar al pantà de Boadella i al Trull d'en Francesc,...

Després de la desgràcia i la devastació em venen aquests records i em pregunto per què no hi vaig passar l'altre cap de setmana per veure'ls per darrer cop abans de la desgràcia?

Passaran molts anys per tal que tot torni a ser com abans. Molta pena; però amb el convenciment i l'esperit empordanès ho aixecarem, no sense abans fer una reflexió, serena, pausada i sincera sobre l'incivisme de tots plegats. No obstant, quan encara ens estem aixugant els ulls, no és el moment de fer-la encara. Demà serà un altre dia i l'Empordà reneixerà d'aquestes cendres que, esperem, ens faci més forts i civics.

Una mica d'il·lusió!

Ahir el President del Gobierno de España va anunciar nous ajustos, noves retallades i més estrènyer el cinturó a ciutadans, Ajuntaments, Comunitats Autònomes...es veu que s'ha de fer. I s'ha de fer. Europa mana, exigeix i guia un país que paga el preu de viure per sobre les seves possibilitats durant anys. És dur però no queda més remei.

Aquests ajustos es poden qüestionar, òbviament. Perquè reduir en els regidors i mantenim ministeris com el de cultura, matèria de la qual tenen competència exclusiva les comunitats autònomes; perquè augmentar l'IVA i deixar al marge el càrrec sobre grans fortunes o el frau fiscal, etc. Al marge d'aquestes objeccions, el que està clar és que un cop més ens collen, estrenyen més el cinturó per tots costats i els ciutadans estem al mig intentant que, enmig de l'ensorrament, no ens caigui cap roc al cap.

Les notícies als mitjans no són optimistes. Hi ha seccions a diaris digitals que segueixen la prima de risc al minut durant tot el dia, entrevistes constants a experts econòmics, tothom pendent de les tendències borsàtils, les dades de l'atur o el percentatge de l'endeutament públic...

Cal una dosis d'aire, d'obrir finestres i que ens donin un bri d'esperança i d'il·lusió. Veure la llum al final del túnel, encara que sigui llunyà, comença a ser una necessitat vital pels ciutadans. No podem imaginar o pensar un futur tant fosc i incert com el que ens estan describint en els darrers anys.

La política no només és gestió, sinó que també és vetllar per fer una societat millor, feliç i amb perspectives de futur. Pel que fa la gestió, pressuposem que estem readreçant el vaixell (que ja és molt pressuposar) però a part d'això, els resposables que pertoqui han de començar a fer-nos veure alguna llum d'esperança real (ja prou de fum i de irresponsabilitats, sinó no hem après res!), diga-li pacte fiscal, diga-li Estat propi.

TRENTA

Avui, en lloc d'un escrit, he pensat que seria adient aportar la lletra d'aquesta cançó de Whisly'ns, un grup, per cert, que en el seu dia va ser poc valorat però que val la pena fer memòria de tant en tant...deu ser cosa de l'edat...

Penjades al coll trenta tardors que ja em donen l'esquena.
Trenta raons per viure a fons quan saps que el temps no espera.

Trenta cançons que em fan menys feixuga la vida.
Trenta melodies més que avui em queden per escriure.

Trenta llocs on fer que surti el sol,
trenta moments de soledat,
trenta torns per tornar a aixecar el vol,
trenta pupil·les on reflectir-me,
trenta espines del passat.

Trenta ocasions per tornar a caure en la mateixa pedra.
Trenta racons que em conec del teu cos per poder perdre'm

Trenta bars oberts i una ciutat adormida.
Trenta sorolls nous donant pel sac dins la meva oïda.

Trenta instants per no fer-me saltar els ploms,
trenta motius per assentar el cap,
trenta plans per fer volar coloms,
trenta mentides fetes a mida,
trenta estius que ja han volat.

Trenta punts de vista.

Trenta llocs per on fer sortir el sol...