dimarts, 26 de febrer del 2013

Cosí fa l'Italia...

Ja tenim nou Parlament i Senat italià. Les eleccions han confirmat allò que es respirava en l'ambient aquests darrers dies. Berlusconi i Grillo han donat la sorpresa i el PD de Bersani ha guanyat a l'últim minut, demanant que l'arbitre xiulés el final. I en Monti? Bé, en Monti ha rebut un càstig duríssim però ha estat molt més útil del que pot semblar a simple vista.
 
La situació greu d'Itàlia és que, quan més necessitava estabilitat, s'ha obert un escenari el ple d'incerteses. Les dues cambres -que tenen la mateixa importància- sense majories i sense coalicions clares. Si la política parlamentària italiana ja és per naturalesa complicada, amb aquesta composició, esdevé amb data de caducitat, al menys, aparentment.
 
Veurem com evolucionen les converses aquests dies. Si es planteja seriosament la constitució d'un govern format pels dos grans partits (PD i PdL), quin paper juga el Movimento 5 Stelle de Grillo, com reaccionen líders que representen un contrapoder dins les seves coalicions com Vendola o Renzi dins el PD o la Lega Nord dins el PdL. Si el PD intenta la geometria variable (molt variable, potser massa!). Gran incertesa i joc d'equilibris.
 
Tal i com feia notar l'Enric Juliana avui a La Vanguardia, cal fer un breu reconeixement a Monti: