Pot semblar una notícia menor. Aquests dies ha tingut una certa notorietat però tot fa pensar que passarà sense massa pena ni glòria i s'esvairà en el temps. Em refereixo a l'amenaça de deportació al Marroc del membre de la Fundació Nous Catalans vinculat a CDC, Noureddine Ziani.
El CNI i el Ministeri d'Interior espanyol saben el que fan. Fent el símil futbolístic, és una falteta al mig del camp que talla un contratac. Una acció -una més- clarament encaminada a dinamitar el procés. El discurs de la por, una altra vegada. Amb aquest enrenou tots els col·lectius d'immigrants favorables al procés cap a l'estat propi i a l'exercici del dret a decidir, s'ho pensaran dues vegades. Apareixen els fantasmes de les deportacions injustificades, expulsions i discriminacions. La por. Clavagueres.
No és en va. El catalanisme és un moviement obert i transversal i Catalunya ha estat -i és- una terra d'acollida. Catalunya no es pot plantejar ni el present ni el futur sense la gent que, venint de fora, l'ha fet gran i motor de l'Estat espanyol durant anys. La integració de gent com el Sr. Ziani o altres que fomenten la participació i l'associacionisme en el país on viuen i que se'l senten ja com a seu, no agrada a Espanya. No agrada perquè no poden fer-los el discurs dels avantpassats extremenys o andalusos. No valen els discursos de les pensions. En molts casos són gent que no tenen res a perdre, ni pensions ni atur, perquè ja no els n'hi queda o perquè, potser, no han cotitzat mai. L'única arma que té l'Estat és amenaçar-los amb l'expulsió al seu país d'origen.
Tot indica que no hi ha arguments per expulsar el Sr. Ziani (a qui no conec en absolut). És possible, doncs, que acabi en res. Que no l'expulsin finalment, la notícia de la qual no sortirà als mitjans i d'aquí 15 dies ningú se'n recordi. Ara, dins els col·lectius d'immigrants extracomunitaris el debat hi és i hi serà. També inquietud entre els que un dia van anar a un míting proper a les idees del catalanisme o haguessin votat a les consultes populars del seu poble.
Caldrà doncs explicar-los bé si volen seguir en un país d'acollida que els discrimina per raó de pensament, com l'Estat espanyol, o bé volen que somiem plegats en un futur sense prejudicis, lliure i més pròsper. Una vegada més, la feina és nostra de convèrce'ls. El Ministeri, amb un simple paperet del CNI, sembra dubtes, nerviosisme i inquietud entre els immigrants extracomunitaris residents a Catalunya. Nosaltres, sense aquestes armes, haurem de seguir explicant, difonent i il·lusionant que tot això és imparable i que nosaltres no fem les coses així.
