dimarts, 29 d’abril del 2014

Reconèixer la feina ben feta

Evidentment tot el relacionat amb el procés de la consulta centra l'actualitat política. No és per menys. Ara, això no ho és tot. S'ha de mantenir la societat mobilitzada, il·lusionada però a la vegada tocant de peus a terra. Hem de ser conscients que no hi ha res automàtic ni immediat i que ens ho hem de prendre amb ganes però sense encegar-nos. La independència només l'aconseguirem si gestionem bé el dia a dia.
 
El cas és que, amb tot això, grans notícies passen desaparcebudes. Tot va molt ràpid, les xarxes socials, les ràdios, els mitjans, nosaltres a la feina, tot passa i vola amb una velocitat vertiginosa que no ens permet gairebé assaborir res o, el que és més greu, reflexionar-hi.
 
Escric això a propòsit de la dada que es va fer pública fa unes setmanes consistent en què, ara fa un any de l'aplicació de la prohibició del pas dels caminos per la N-II entre Girona i Figueres. Aquest tram era un dels més perillosos del país, fins el punt que se l'havia arribat a anomenar "corredor de la mort". Terrible. Doncs bé, el primer trimestre de l'any passat -quan encara no estava en vigor la mesura- es varen registrar en aquest tram de carretera, 17 víctimes per accident. En el primer trimestre d'aquest any, s'ha registrat una sola víctima. 
 
En aquests moments en els quals els polítics i la política d'aquest país passa pels seus graus més baixos de popularitat, crec que és just aplaudir les mesures i les decisions polítiques que donen uns resultats tant satisfactoris. En concret aquesta mesura es va acordar pel conseller Santi Vila i la ministra Ana Pastor. Sense partidismes, sense protagonismes ni prejudicis de carnet, se'ls ha de felicitar per la bona determinació.
 
Hi haurà gent que es plantejarà per què no es va fer res abans. Seria un gran debat que no es portaria enlloc o, en qualsevol cas, ens ha de portar a millorar les condicions definitives d'aquesta carretera per reduir la mortalitat a zero. Obra, per cert, pendent de fer i que aquesta mesura provisional, tot i que bona i efectiva, no deixa de ser provisional.
 
Enmig doncs de retrets i desconfiança vers els polítics, cal que aplaudim, quan n'hi ha, els seus encerts i aquest, sens dubte, s'ha estat un de molt important.