dimarts, 9 de juny de 2009

Sobre la lleialtat als colors


Estem en temporada de fitxatges d'esportistes, el mercat de jugadors, es diu. L'arribada de Florentino Pérez a la presidència del Madrid sembla que fa estar atemorits a la resta de clubs europeus que poden veure marxar alguna de les seves estrelles o poden quedar-se en el camí de la subasta per comprar-les. Se sap que hi ha aquest mercat, al marge dels colors, de les ciutats i dels clubs. Es paguen quantitats immorals per esportistes. Però ara no volia reflexionar sobre la moralitat o no de pagar milions i milions d'euros per portar esportistes a jugar a un club.

M'ha sorprès la demanda que ha presentat o presentarà el jugador del Juventut, Ricky Rubio, contra el seu propi club. És vox populi que la major part de jugadors estrangers que aterren a un club d'aquí, no tanquen la porta a un futur a poder jugar a l'equip rival. De casos, tants com vulgueu. Els esportistes d'elit son professionals i, en definitiva, van on els paguen més, on els interessa. Fins a cert punt és normal i comprensible. Ara bé, la cosa cambia quan surts de la pedrera.

El Juventut de Badalona és un club de bàsquet que des de fa anys ha fet una aposta indiscutible i lloable per formar joves jugadors de bàsquet a Catalunya: els germans Jofresa, Villacampa, Margall, Raúl López, Rudy Fernández, el mateix Ricky Rubio, grans jugadors de la història del bàsquet català i de l'Estat espanyol han sorgit dels equips inferiors del Joventut de Badalona. Tots aquests jugadors tenen el dret a anar-se a buscar la vida a altres clubs i, encara amb més motiu, si poden fer el salt a la NBA. Ara bé, arribar al punt de demandar el club que ha apostat per tu quan no eres ningú en el món de l'esport, que t'ha donat la oportunitat de debutar amb 16 anys a l'ACB, és com a mínim qüestionable. És normal i lògic l'interès que pot tenir un jugador a anar a jugar a la NBA, però això no justifica optar per aquesta via quan, segurament, amb la negociació s'hagués arribat a un acord.

No entro en el contingut de les pretensions del jugador ni en el contracte, que desconec, però em sembla poc ètic demandar al club on t'has fet jugador i professional, el mateix club que t'ha donat la oportunitat de jugar a la NBA.

En aquesta època que el món de l'esport es mou per diners, seria bo aixecar una veu a favor dels clubs que aposten per la pedrera, per la lleialtat a un club i a uns colors. Els que siguin, blanc, blau-grana, verd-i-negre o blanc-i-blau, però crec que s'ha de donar suport a aquestes entitats que aporten una part dels seus recursos a formar jugadors per tal que el dia de demà siguin l'elit esportiva del país.