Tenim pregunta i data. No és hora de perdre el temps a dir si és la millor manera de formular-la, si podria ser millor o més clara. És la que tenim i això, siguem-ne conscients, no és poc.
Ara ens hem de centrar en estar units, en fer campanya arreu del país i a intentar que l'Estat español entri en raó per tal que toleri la consulta (ja no dic que l'autoritzi explícitament ni que faci grans declaracions a favor de la democràcia, simplement que la toleri). Ens hem de centrar en anar pel món que se sàpiga que farem aquesta consulta i començar a invitar gent de tot el món perquè el 9 de novembre del 2014 tothom estigui a Catalunya.
Tenim 11 mesos en el que tots hem de pedalar i aportar el nostre gra de sorra: a l'oficina, l'universitat, xarxes socials, a les festes, als carrers, pobles, barris, associacions, sindicats, ONG, hem de ser conscients que no podem fallar. Cadascú en el seu lloc, amb calma, tranquilitat, prudència però fermesa. Intentant evitar provocacions innecessàries (el tema del títol del simpòsi, com deia l'Enric Juliana, s'hauria d'haver gestionat amb més intel·ligència) i amb la mà estesa.
Em ve al cap allò que diu el President Pujol que, durant la negociació de l'Estatut del 2010, no ens varem agradar a nosaltres mateixos. Ara ens hem d'agradar. Hem d'estar orgullosos de qui volem expressar-nos: els de drets, centre i esquerra hem de caminar plegats i no esdevenir una olla sense full de ruta ni un objectiu nítid.
Som en un punt il·lusionant, amb un xic d'aventura però que ens pot portar a la llibertat que, anys enrera semblava utòpica. Només un desig: que els nostres líders (polítics, econòmics, socials, intel·lectuals, sindicals, empresarials, estudiantils,...) sapiguen estar a l'altura i l'importància d'aquest 2014.
