La Irpinia i Catalunya

Un cop finalitzades les vacances tornem a l'activitat normal, la rutina més crua que a vegades ens pot preparar alguna sorpresa, esperem que sigui agradable, si por ser.

Escric aquestes línies quan només manquen poques hores per entrar al setembre i encara des de la meva Figueres. Han estat unes vacances profitoses. Vaig escriure sobre l'estada a l'illa d'Eivissa però també he tingut temps d'introduir-me a l'Itàlia més desconeguda, lluny de grans coloseus i temples, he pogut gaudir d'uns dies a una petita zona dins la regió de la Campania que s'anomena Irpinia. Molt interessant. Lluny d'aglomeracions turístiques, és una regió molt rural però amb una llarga història, trinxada, en part, per un terratrèmol esgarrifós al 1980. Malgrat tot vaig poder comprobar com aquella gent que van perdre les cases, plaçes, monuments, el seu poble i molts éssers estimats en aquella desgràcia natural, ha tornat a aixecar la regió malgrat altres problemes que malauradament encara són presents en aquelles contrades del sud italià.

I mentres uns s'esforçen per aixecar el seu poble, aquí seguim com badocs contemplant impassibles com un ministre d'economia espanyol tanca la porta als nassos a la totalitat dels partits catalans, infringint un Estatut votat democràticament pel poble de Catalunya, i a sobre, dient sense embuts que els dolents de la pel·lícula som nosaltres. Hi ha coses que no canvien i, pel que es veu, no canviaran. Això sí, no fos cas que perdéssim protagonisme, els d'Iniciativa ja van haver de fer un pacte totalment inúltil per a Catalunya (i bastant beneficiós pel president espanyol Zapatero) que ja va haver de trencar la unitat dels partits. Semblava bonic i potser algú s'hauria pogut arribar a imaginar amb cert orgull que tots els nostres partits junts (per primer cop des del restabliment de la democràcia) arribarien fins al final per reclamar un finançament just per a Catalunya. Doncs bé, no. Aquest cop tampoc i veurem com acaba. De moment, el Govern de Catalunya, que alguna cosa té a veure amb aquest tema, segons declaracions del seu portaveu, no es pronuncia sobre aquest afer. Sense comentaris.

Eivissa

A vegades, un té l'oportunitat de comprovar -o desmentir- certs mites, llegendes urbanes o tòpics sobre alguna cosa. Aprofitant el perèntesi del mes d'agost he pogut conèixer l'illa d'Eivissa.

Ja se sap que, durant els mesos d'estiu, determinats llocs de costa són inhabitables, envaïts per milions de turistes a la recerca d'una tranquilitat inexistent. De fet, això és el que creia abans d'anar cap a Eivissa. Perquè, encara que sembli mentida, a Eivissa al mes d'agost hi ha tranquilitat, això sí, només a determinats punts concrets de l'illa.

Eivissa segurament ha perdut la seva essència des que van començar a proliferar aquest muntatge de discoteques i festes desenfrenades. Eivissa ciutat és un bombardeig constant de publicitat de les discoteques on cada nit s'anuncia una bacanal de magnituds, segons diuen, inimaginables pel mòdic preu d'entre 50 a 70 Euros. Tot gira al voltant d'això i és una llàstima sobretot tenint en compte la preciositat del Dalt Vila, l'Eivissa antiga. Però no tot s'acaba amb la capital. El poblet de Sant Agustí on diuen que es va trobae el primer reducte de civilització a l'illa, és un poblet essencial: una església, un bar-restaurant, l'ajuntament, una galeria d'art i un parell o tres de cases. Vaig estar en aquest poble aproximadament uns vint minuts o mitja hora. Només hi vaig veure una persona. Podria citar algun altre poble interessant com Sant LLorenç, de característiques similars.

No són cap secret les cales, caletes i puntes de l'illa d'Eivissa. És un priviegi poder descobrir un racó, just a la caiguda d'un penyasegat on poder-t'hi banyar amb l'aigua blava i neta, amb la tranquilitat pròpia d'un país paradisíac.

Així doncs, la visita a Eivissa potser no va ser la més habitual per la immensa majoria dels visitants de l'illa, però per mi va ser profitosa i interessant. A vegades, només a vegades, és més reconfortant conèixer la cara més fosca (o brillant) d'un país, un país i una riquesa que s'ha de preservar i amb cert turisme de "borratxera" només es fa que destrossar-lo.

PD. Respecte al tema de la llengua, constatar la dificultat -gairebé impossibilitat- de trobar una postal que posés Eivissa en lloc d'"Ibiza".