Després dels resultats de les eleccions europees, varis líders polítics n'han sortit tocats. Sobretot en el si de la família socialista. Rubalcaba i Navarro, ja han dimitit.
Centrats en Catalunya, però, la dimissió de Navarro presenta un escenari interessant. Navarro va alinear -potser involuntàriament- al PSC a l'unionisme a Catalunya. Va fiar la seva sort a la de Rubalcaba i el PSOE, inclús renunciant a part del seu programa electoral. L'estratègia dels socialistes catalans, segons sembla, era fer de crossa del PSOE de tal manera que, si el PSOE arribava a la Moncloa, això implicaria un bon resultat i influència dels socialistes a Catalunya. Els fets no han anar ben bé per aquí. El motius i causes, diversos.
El fet és que resulta curiós com els líders representants dels partits unionistes a Catalunya estan a la corda fluixa. Navarro ja ha saltat. Sánchez Camacho, omnipresent, resisteix però a sobre la taula té una recusació del Parlament de Catalunya per incompareixença en una comissió d'investigació, un escàndol d'espionatge tapat a base de pactes de confidencialitat milionaris i uns resultats electorals a la baixa.
Queda doncs, com a valuart i gran esperança de l'unionisme l'Albert Rivera de Ciutadans. Curiós veure que un representant mediàtic de l'ultradreta com Jiménez Losantos li dóna suport incondicional. Ciutadans es presentava com a partit decidit a trencar l'status quo a Catalunya però ara es troba que, quan parla d'Espanya, està perfectament alineat amb el manteniment del mateix. Constitució, monarquia, unitat, autonomia, tot igual. Curiosa contradicció. El dilema està servit pels unionistes. Els antics votants del PP no els convençerà mesures socialdemòcrates del partit de Rivera i antics votans del PSOE, el paper que han fet Ciutadans donant un xec en blanc a favor de la monarquia.
Això és bo pel procés del dret a decidir? A simple vista podría semblar que sí però, sincerament, jo crec que no del tot. Si volem votar el 9 de novembre, la participació ha de ser alta. Ha de votar tothom per tal que el resultat sigui legítim i clar i aquestes escàndols, dimissions i contradiccions de l'unionisme, desmovilitza electorat no independentista el qual també ha de votar.
A l'expectativa del camí que emprendrà a partir d'ara el PSC, el resultat del procés pot canviar radicalment. Si s'afegeix al pacte per fer la consulta el 9-N i el seu electorat va a votar (encara que sigui per optar per la via federal), això será imparable.
