De la cultura, el país i el Barça

Ara feia dies que no escivia al blog. Ja se sap. La feina apreta i amb ella també les ganes de descansar, deixar el temps per l'oci, la lectura i la relaxació. En aquestes dues setmanes, a part de la meva activitat professional normal, he pogut participar al dia internacional dels museus on vaig passejar pel museu Picasso, la Fundació Miró i al Caixafòrum. Interessant iniciativa que no hauria de ser excepcional si tenim en compte que, per exemple, a Londres, la National Gallery és tot l'any gratuita.

Però bé, a part d'aquesta jornada cultural, durant aquests dies ha plogut. Ha plogut tant que avui he llegit al diari que, fins i tot, a certes zones del sud del país, hi ha hagut inundacions. Ara el dilema és saber si finalment fem la interconexió-temporal-desmuntable-provisonal de l'Ebre (que ja tothom sap que és un tresvassament) o bé ho deixem córrer i, si l'any que ve no plou, ja en tornarem a parlar. Les circumstàncies han canviat, però el desgavell en el govern i dins les mateixes formacions dels partits que el conformen, segueix igual.

Amb això, a dins del PP s'esbatussen i a dins d'ERC si fa no fa. En el cas d'ERC però, haurien de mirar tots plegats que els catalanistes i independentistes no se'n cansin de tant de sarau, no fos cas que deixin de creure-s'ho. A Catalunya no li convé que els partits catalanistes es debilitin.

A Can Barça sembla ser que la moció de censura tira endavant. Qui ho havia d'haver dit fa poc més d'un any quan tot rutllava com mai! El que no és seriós és que després d'un any d'haver guanyat unes eleccions, es presenti una moció de censura totalment oportunista, aprofitant el "soci emprenyat" que surt del camp perquè firmés. No m'han agradat moltes coses que ha fet Laporta (d'altres crec que els ha fet molt bé, com per exemple, la catalanitat del Barça, la seva internacionalització i el fet d'acabar amb la violència al Camp Nou) però el fracàs d'una temporada no crec que justifiqui aquesta moció. Com deia Fermí Puig en un article a La Vanguardia, vigilem que no sigui el cas que, volent fer un gol, ens el fem a pròpia porta.

Dia d'Europa

Avui és dia 9 de maig. Per a molts pot ser un dia intrascendent, normal, sense res d'especial. Però avui, com qui no vol la cosa, ha passat completament inadvertit el fet que és el Dia d'Europa. El 9 de maig de 1950, el Ministre d'afers exteriors francès Robert Schuman llegia la Declaració que posava els pilars per a la construcció del que entenem actualment com Unió Europea.

És significatiu que, un any més, la diada europea hagi passat inadvertida per la immensa majoria dels ciutadans. És normal. Els mitjans de comunicació, els que ho divulguen, en fan una minúscula referència anecdòtica, i els partits polítics es limiten a posar més banderetes europees de l'habitual.

Però jo, que sóc català i encara sóc dels que les diades nacionals (i en aquest cas europea) les entenc com diades reivindicatives, em toca fer una petita reflexió del que encara li falta a Europa.

Avui s'ha enunciat que properament se sotmetrà a ratificació per les Corts Generals el Tractat de Lisboa per part de l'Estat Espanyol. S'ha deixat enrere el referèndum que feia participar als ciutadans en una decisió rellevant com és l'aprovació d'un nou marc legal que ha de regir les relacions entre els estats membres i la Unió. Què hi farem. A Europa encara manen els qui manen.

No obstant, això no ens ha de desanimar i no per aquest fet els ciutadans ens hem de quedar al marge dels afers comunitaris. La UE té molta feina per fer. Sembla que Croàcia i Sèrbia, -països que van ser actors d'una guerra sagnant- seran els dos pròxims estats a ingressar a la UE. Ells veuen en Europa la seguretat, la pau i l'estabilitat que des de casa nostra tenim assumits però que a vegades no és tant òbvi com ens pensem. Schuman, juntament amb el Canceller alemany Adenauer, avui fa 58 anys van començar a enterrar l'Europa de les guerres, per edificar l'Europa de la solidaritat, la tolerància i la prosperitat. Queda camí per recórrer. S'ha de perfeccionar el sistema, modernitzar les institucions, pero per tal que això es pugui fer bé, s'hauria d'implicar als europeus, fer-los còmplices del projecte d'una Europa que avui fa 58 anys Monnet, Schuman i Adenauer van començar a somiar.

Per Santa Creu, a Figueres!

Des de petit, a casa meva, he sentit una frase que deien i segueixen dient els meus pares, que és: "per Santa Creu,a Figueres!". Doncs això. Per Santa Creu a Figueres. La festa major del meu poble on la gent surt al carrer, passeja, es troben conciutadans que no veus durant tot l'any perquè treballen fora (que és el meu cas), tot voltejant els carrers engalanats amb les banderes de la fulla de figuera i les quatre barres, amb les parades de la fira de l'artesaia, la fira del dibuix i la pintura...Són dies de celebració.

Malauradament, però, la situació del país en general no convida a l'optimisme. Sembla que, ara més que mai, i un cop passades les eleccions, des del govern central se'ns estan tornant a rifar, ja sigui des del punt de vista econòmic, com en la crisi de l'aigua que, per cert, la coherència i la seritat de certs partits brilla per la seva absència.

Però no tot és negatiu. Aquesta setmana passada el Tribual de l'Arbitratge reconeixia la federació catalana de bowling, de tal manera que aquesta podrà competir internacionalment. Ha hi la possibilitat real que aquesta sentència de l'alt tribunal senti jurisprudència aplicable en altres esports i federacions i finalment s'estigui obrint el camí cap al ple reconeixement de les federacions esportives catalanes. És una manera de demostrar, en primer lloc com la feina discreta, seriosa i eficient de certes persones i entitats, dóna els seus fruits i, en segon lloc, que si nosaltres no ens ho creiem, si nosaltres no hi treballem, ningú més ens ho donarà, ans al contrari, miraran de fer-nos constantment la traveta.

Així doncs, les coses no van segurament com haurien d'anar però ens hem d'aferrar a l'optimisme i a l'esperança que tot no està perdut.

Potser sí que avui estic més optimista que de costum...segurament és perquè són les festes de Figueres.