dilluns, 30 de juny del 2008

En Bassas se'n va

Imagino que certs àmbits socialistes (m'agradaria pensar que no tots) deuen estar orgullosos, contents i exultants després d'haver aconseguit arrencar la crosta que els hi feia tanta nosa. En Bassas plegarà havent fet un gran servei al país i a la professió de periodista. Sempre rigurós, amb sentit de l'humor, proper. En Bassas té una idea clara del que ha de ser Catalunya Ràdio: la Ràdio Nacional de Catalunya. I el trobarem a faltar, segur.

En Bassas se'n va com un senyor i excel·lent professional com és, però jo, que m'ho miro des de fora, ja em permetreu fer un petit cop de puny sobre la taula davant un fet denunciable, sectari i injust, digne del caciquisme més ranci.

Temps enrera vaig escriure en aquest mateix blog un article que es titulava "TV3, la seva", doncs ara els tentacles han arribat a la ràdio sense cap dissimulació. Ja feia mesos que l'aparell dels socialistes catalans, capitenejats en aquest cas pel Sr. Joan Ferran, van expressar sense cap mena de vergonya ni pudor que, a TV3 i a Catalunya Ràdio s'havia d'arrencar la "crosta nacionalista". Doncs bé, enhorabona senyors, ja ho han aconseguit. El que passa és que a part d'arrencar aquesta crosta, ens han fet perdre a tots els catalans a un dels millors professionals d'aquest país. Però això, és clar, no els importa. Als sectaris només es mouen pels seus propis interessos i, sincerament, vist com van les coses, els interessos del PSC no són els de Catalunya sinó que més aviat miren (cada vegada més descaradament) cap al Carrer Ferraz de Madrid i així no podem tenir projecte de país i Catalunya no pot anar bé.

"Decapitar" a un periodista d'un mitjà públic (o posar-ne un afí al teu color polític) és un operació equiparable al tant criticat Berlusconi amb l'única diferència que ell ho fa amb canals de televisió de la seva propietat i en canvi ells ho fan a mitjans públics, de tots. Catalunya, que és un país petit, amb les particularitats i limitacions que tots coneixem, no es pot permetre el luxe de prescindir de professionals de la talla de l'Antoni Bassas.

Ara només ens queda l'únic reducte de sentiment de país d'en Basté a RAC 1, un altre professional de cap a peus, format precisament en els matins d'en Bassas. Jordi Basté que, dit sigui de passada, ja van apartar -en aquests cas, de les nits- de Catalunya Ràdio amb l'arribada del primer tripartit. O sigui que aquestes maniobres no són una novetat per els Ferran i companyia.
I per acabar, només donar les gràcies a l'Antoni Bassas per acompanyar-nos durant les primeres hores de cada dia durant 14 anys, gràcies per la seva professionalitat, els seus tertulians i col·laboradors. Gràcies per creure que la ràdio pública catalana és i ha de ser la ràdio nacional de Catalunya, malgrat els hi pesi a alguns.

dijous, 19 de juny del 2008

El "no " d'Irlanda


Una mala notícia per Europa. El no d'Irlanda en el referèndum sobre el Tractat de Lisboa reobre la crisi a la Unió europea i sembla que això és un malson que mai acaba.

Han sortit posicions diferents entre els líders europeus sobre com reaccionar davant aquesta situació però, més enllà de tot això, és evident que la idea i el missatge europeu passen per un mal moment i, potser, s'haurà de començar a pensar que algunes coses s'han fet malament, ja sigui des de Brusel·les, o bé per certs governs europeus que han tractat els afers comunitaris de forma residual i, en alguns casos, menytenint-los.

La UE no és un negoci. No és una empresa on cada Estat hi posa diners i després n'hagi d'obtenir uns beneficis. La UE és un projecte que al darrera té una idea política per mantenir una europa unida en el context mundial. Aquest migdia he vist eurodiputats irlandesos amb pancartes inmenses al Parlament europeu (per cert, que mai he estat partidari que els diputats ensenyin pancartes dins un parlament democràtic, quan poden defensar-ho amb la paraula i lliurement!!) reclamant que s'havia de respectar el "no" irlandès. Hi estic plenament d'acord. Una institució democràtica ha de respectar les decisions preses pels ciutadans de forma democràtica. Ara bé, el que no s'hi val és beneficiar-se durant 30 anys dels fons de cohesió europeus, pagats per França, Alemanys, Itàlia, etc... per passar d'un país molt pobre com era Irlanda en aquella època, a un país que actualment té la renda per càpita més alta de tota la Unió, i després dir que no al projecte europeu perquè poster ara hauran de començar a contribuir a ajudar països de l'Est que encara necessiten uns anys per anivellar-se a la resta d'Europa en infrastructures, econòmicament, etc.

La UE ha de començar a creue's, ella mateixa però també els governs dels Estats (que per molt que diguin, no s'ho creuen) que és un projecte polític -no només econòmic-, fet de majories i minories i que no es pot quedar aturat de cap de les maneres. Europa ha d'avançar cap a una unió política o no serà. Respectem el no d'Irlanda, sí. Un cop els Estats hagin finalitzat el porcés de ratificació el Tractat de Lisboa, fem racompte. Irlanda respectarà el "sí" de la resta d'Europa?

dimarts, 3 de juny del 2008

Ara plou!

Dit sigui d'entrada el meu màxim respecte per les associacions i entitats ecologistes que vetllen per la preservació del territori sovint malmès per certes actuacions irresponsables d'alguns. No obstant, arrel dels últims esdeveniments pel tema de la sequera protagonitzats per uns i altres, em porten a fer una reflexió.

Sembla que finalment decideixen no fer la canonada, és a dir, el trasvassament. Perfecte. Es veu que ha plogut bastant aquests últims dies i que l'estat d'emergència ha desaparegut. Millor. I l'any que ve què? Els embassaments, després d'aquestes pluges, de mitjana, encara estan un o dos punts per sota del que estaven avui fa un any. Per tant, és perfectament probable que l'any que ve ens tornem a trobar amb la mateixa situació. Un Govern ha d'actuar amb previsió, no posant i treient pedaços segons com bufa el vent (en aquest cas, segons si plou o no).

Els de les plataformes estaran molt contents, imagino. El travassament no es farà. Certs consellers han perdut la seva credibilitat, el govern espanyol deia un dia una cosa i l'altre dia una altra de diferent respecte a la posició del conseller català, ja en el propi Govern de la Generalitat hi havia opinions, matisos i contradiccions per donar i per vendre. Finalment, però, es va decidir actuar i arribar a una solució. S'aprova el Decret, s'adjudiquen les obres, es comneçen a expropiar terrenys. I ara, tot aquest sidral per res. I l'any que ve, tornem-hi. Bé, l'any que ve tindrem dues dessaladores que potser evitaran fer un trasvassament, però contaminaran i ja hi tornarem a ser.
Tinc la lleugera sensació que això és un cercle viciós al qual els governants no haurien d'entrar mai i, els nostres, malauradament, hi han entrat de ple. Per estalviar-se unes manifestacions, estan posposant un problema que tornarà a plantejar-se tard o d'hora i, per tant, això és un mal govern que fa un flac favor al país.
PD. Avui al ple del Parlament, el conseller de medi ambient (qüestionat, contradit, rectificat, matisat, ...) ha dit que no dimitirà ni serà destituït. Això em sona a aquell episodi de la Ministra Maleni del "antes partía que doblá".