Reprenc l'activitat d'escriure quatre ratlles al blog després d'un més intens on podria parlar de deu mil coses que han succeït en aquest país petit. Des del Barça, fins a les darreres eleccions del passat diumenge. No seré massa original si aquesta vegada parlo de la concentració anomenada "dels indignats" a diferents poblacions de l'Estat espanyol però sobretot a Madrid i Barcelona.
Aquesta concentració, que es va iniciar el passat 15 de maig (ja se sap que la primavera la sang altera), va coincidir amb la lectura que vaig fer del panflet de Hessel, Indigne-vouz. Sobre aquest llibret només diré que em va semblar una reflecció interessant però res de l'altre món. Sí, hi ha situacions que ens han de fer conmoure, movilitzar, indignar, reaccionar. Totalment d'acord. La indiferència és la pitjor actitud per un mateix. Per tant, reflexió interessant però, segons el meu punt de vista, res d'original o trencador.
No obstant això, sembla ser que molta gent (a rel d'aquest llibre o de les movilitzacions que es van produïr al nord d'Àfrica) han sortit al carrer per reclamar i fer saber als dirigents polítics, econòmics i socials el seu rebuig a una sèrie de coses. Sincerament, em sembla una mica imprecís i heterogeni però molt respectable i positiu que es faci arribar a qui correspon aquest vertader malestar. L'èxit de la concentració, ja són figues d'un altre paner.
En qualsevol cas, m'agrada que la gent s'indigni, reaccioni i es movilitzi. Ara bé, només tres"peròs": primer, no em sembla del tot coherent que aquestes movilitzacions estiguin inspirades amb les revolucions del nord d'Àfrica. En aquells països no hi ha democràcia ni llibertat d'expressió i aquí sí. Potser el sistema democràtic no és perfecte, potser les llistes haurien de ser obertes, totalment d'acord; però aquí no es reprimeix a ningú per la seva manera de pensar, cosa que a Líbia, Egipte o Siria, sí que passa. Segon, no dono cap mena de credibilitat a aquells que es manifesten en contra del sistema quan no hi han entrat mai. Respecto que no hi entrin però que no demanin drets pels treballadors si no han treballat mai, no diguis que les hipoteques o els lloguers són massa alts si ets un okupa. I tercer, comparteixo molts dels plantejaments que estan sorgint aquests dies a les places, però em fa por que es caigui en l'argument fàcil de posar de manifest el que no agrada, sense proposar constructivament solucions encaminades cap a un sistema que funcioni i geniri consens en una societat complexe i plural com la nostra. És complicat, sí, però podria ser un repte interessant. Indignem-nos, sí però construint!
