Per dignitat

Només cinc pinzellades d'actualitat en el nostre país i a España, escollides intencionadament però reals:

1) cas de transfuguisme a l'Ajuntament de Benidorm. El PSOE, juntament amb la mare de Leire Pajín, principals beneficiats que el regidor del PP canvi de jaqueta i faci possible el canvi d'alcalde a aquesta ciutat. El pacte antitrànsfugues queda absolutament silenciat i el PSOE dóna suport a aquest canvi de govern. Ara diuen que la mare de la Sra. Pajín renuncia a ser la segona tinent d'alcalde però no renúncia a ser regidora de cultura.

2) Han aparegut uns informes sobre l'enrrabessat cas del PP de València en el qual es diu que el partit pagava diner negre els seus actes. La direcció del PP diu que són informes que ha manipulat el PSOE i el Ministre Rubalcaba.

3) El cas Millet. Ja s'han escrit moltes pàgines i articles sobre aquest escàndol i cada dia apareixen més detalls i dades. Ara, després de la confessió, el Sr. Millet no vol retornar la Creu de Sant Jordi.

4) Es reconeix obertament que un percentatge d'informes externs encarregats per la Generalitat a tercers, eren inútils.

5) L'episodi més surrealista viscut a Can Barça. Després del robatori de l'ordinador del President Laporta, ara es descobreix la trama d'espionatge de 4 dels seus vicepresidents, algun dels quals aspirant a ser el seu delfí.

La pregunta a tot això és: algú pensa dimitir en aquest país? Bé, Fèlix Millet ha dimitit, sí, però no vol retornar la Creu de Sant Jordi. Flac favor al país i al prestigi d'aquesta condecoració. El POSE es rendeix als interessos familiars de la seva secretària d'organització i trenca a la lleugera un cas de transfuguisme com una casa de pagès. El PP s'escuda dels informes apareguts on diu que evadien impostos, dient que el Ministre d'Interior utilitza la policia per manipular i perjudicar el seu partit. Es dóna a conèixer que s'hand estinat una qantitat de diners important per informes que no han servit exacftament per res. I, finalment, s'espia a quatre directius d'un dels clubs més importants del món, surt a la llum pública i no passa res. De veritat m'estan dient que els protagonistes i responsables de totes aquestes històries es quedaran tots tranquil·lament en els seus llocs? Però quina manera és aquesta de tenir tant poc respecte pel servei públic, pels béns públics.

Possiblement d'una forma ingènua, però sóc dels que creu en les institucions (siguin públiques, privades o semipúbliques) malgrat qui les gestiona. Les instituicions d'un país són quelcom molt més important que les persones que hi estan al capdavant. Ara bé, m'agradaria que, de tant en tant, els seus responsables estiguessin a l'altura de la institució i assumisin les seves responsabilitats. Ni que sigui per la dignitat i la higiene del país.

El President no és d'Arenys

Em van sorprendre i preocupar les declaracions del President Montilla quan se li va preguntar sobre la consulta sobre la independència de Catalunya celebrada ahir a Arenys de Munt. No és cap secret que Montilla no és independentista, -ni ell ni el seu partit- i, per tant, no m'esperava cap proclama a la il·lusió ni un encoratjament nacional. Ara bé, la resposta, com he dit, em va sorprendre quan la primera argumentació del President va ser que ell no era d'Arenys i que, per tant, no votaria.

Imagino que Montilla va oblidar un petit detall que és que ell és president de tot Catalunya i, òbviament no pot votar a Arenys, però diguem que el que es votava ahir tenia quelcom a veure amb el país que representa.

A voltes un sent certa perplexitat quan veu ben patent que es perd aquell sentit de país que algun dia vàrem tenir. Un president de Catalunya no es pot quedar al marge quan li pregunten per una consulta democràtica sobre el dret a l'autoderminació, a la independència del seu país. El nostre president es va escudar dient que ell no era d'Arenys i que no ho podia votar. Doncs no era això, President, no era això. El Sr. Montilla és president de Catalunya i això vol dir que també ho és a Arenys i als seixanta municipis que ja han demanat fer la consulta. Si el Sr. Montilla només vol opinar dels municipis que són afins al seu partit, ha entès malament el que significa el càrrec que ocupa.

El President de la Generalitat s'ha de mullar defensant els interessos de Catalunya i això, dia sí i dia també, entra en contradicció amb les pautes establertes per la direcció estatal del seu partit. Segurament per aquest motiu va donar llargues, intentant evadir la pregunta. Ja ho diuen els castellans: "ojos que no ven, corazón que no siente" però....