Què passaria sense la UE?

Avui a mitjanit començarà la campanya electoral per a les eleccions europees. Si ara féssim una enquesta ràpida sobre qui son els candidats catalans que es presenten en aquestes eleccions, el resultat seria que la immensa majoria dels catalns i catalanes no sabrien qui es presenta. Tant de bo vagi errat, sincerament, tant de bo. Però em temo que la trascendènca que s'està donant d'aquests comicis ja sigui des dels mitjans de comunicació, com de les pròpies institucions europees com des dels mateixos partits, és molt minsa. A més, les declaracions que es començen a creuar tímidament algun dels candidats gira sobre temes que no són estrictament europeus i això no ajuda a apropar la UE als ciutadans, més aviat al contrari.

Escric aquestes línies després d'haver vist un fragment d'entrevista a l'ex-president de la Generalitat Pujol, en el que ell mateix feia un titular, però que és molt gràfic i claríssim. Deia: "Sense l'Euro, la crisi que estem patint seria encara molt més forta i greu". Totalment d'acord. Algú ha pensat un moment què passaria si haguéssim hagut d'afrontar una crisi global tenint com a moneda la pesseta? És en aquests casos on es veu més clarament la necessitat d'una política europea unida, coordinada i sense escletxes. Ara donem moltes coses per descomptades (l'Euro mateix) però també les beques Erasmus, el comerç sense aduanes, el viatjat per tota la UE amb tant sols el DNI, el poder treballar pels països europeus sense traves (amb algunes excepcions d'Estats acabats d'entrar), etc. Fites que fa vint anys eren impensables, ara, gràcies a la UE, al projecte de la UE, és possible. A vegades un pensa que la crisi actual de confinaça amb les institucions europees ha estat causat pel seu propi èxit. S'han assolit tan ràpid certs drets i avantatges pels ciutadans que els hem donat per suposats sense reconèixer qui ho ha aconseguit.

No despreciem el projecte europeu. Catalunya no es pot permetre donar l'esquena a un projecte global, necessari, vital per un futur on encara quedent pendents tantes i tantes coses per fer. Hem de ser-hi presents i, de moment el que ara els catalans hem de fer és anar a votar el dia 7 de juny i anar a votar un cantidat que representi, defensi i faci sentir la Catalunya europea, moderna i pròspera que és.