Només cinc pinzellades d'actualitat en el nostre país i a España, escollides intencionadament però reals:
1) cas de transfuguisme a l'Ajuntament de Benidorm. El PSOE, juntament amb la mare de Leire Pajín, principals beneficiats que el regidor del PP canvi de jaqueta i faci possible el canvi d'alcalde a aquesta ciutat. El pacte antitrànsfugues queda absolutament silenciat i el PSOE dóna suport a aquest canvi de govern. Ara diuen que la mare de la Sra. Pajín renuncia a ser la segona tinent d'alcalde però no renúncia a ser regidora de cultura.
2) Han aparegut uns informes sobre l'enrrabessat cas del PP de València en el qual es diu que el partit pagava diner negre els seus actes. La direcció del PP diu que són informes que ha manipulat el PSOE i el Ministre Rubalcaba.
3) El cas Millet. Ja s'han escrit moltes pàgines i articles sobre aquest escàndol i cada dia apareixen més detalls i dades. Ara, després de la confessió, el Sr. Millet no vol retornar la Creu de Sant Jordi.
4) Es reconeix obertament que un percentatge d'informes externs encarregats per la Generalitat a tercers, eren inútils.
5) L'episodi més surrealista viscut a Can Barça. Després del robatori de l'ordinador del President Laporta, ara es descobreix la trama d'espionatge de 4 dels seus vicepresidents, algun dels quals aspirant a ser el seu delfí.
La pregunta a tot això és: algú pensa dimitir en aquest país? Bé, Fèlix Millet ha dimitit, sí, però no vol retornar la Creu de Sant Jordi. Flac favor al país i al prestigi d'aquesta condecoració. El POSE es rendeix als interessos familiars de la seva secretària d'organització i trenca a la lleugera un cas de transfuguisme com una casa de pagès. El PP s'escuda dels informes apareguts on diu que evadien impostos, dient que el Ministre d'Interior utilitza la policia per manipular i perjudicar el seu partit. Es dóna a conèixer que s'hand estinat una qantitat de diners important per informes que no han servit exacftament per res. I, finalment, s'espia a quatre directius d'un dels clubs més importants del món, surt a la llum pública i no passa res. De veritat m'estan dient que els protagonistes i responsables de totes aquestes històries es quedaran tots tranquil·lament en els seus llocs? Però quina manera és aquesta de tenir tant poc respecte pel servei públic, pels béns públics.
Possiblement d'una forma ingènua, però sóc dels que creu en les institucions (siguin públiques, privades o semipúbliques) malgrat qui les gestiona. Les instituicions d'un país són quelcom molt més important que les persones que hi estan al capdavant. Ara bé, m'agradaria que, de tant en tant, els seus responsables estiguessin a l'altura de la institució i assumisin les seves responsabilitats. Ni que sigui per la dignitat i la higiene del país.
1 comentari:
I què cal fer davant de tot això? Deixant de banda nacionalismes, dretes, esquerres, partits, simpatitzants de partits, majories, minories, representacions, això és insostenible. Manca coherència en tots i cada un dels actes de tots els polítics protagonistes dels diaris. En ocasions, sembla que els titulars tinguin una única funció comercial, és a dir, tansols per vendre, i un cop assumida la informació pel poble, canvi a una altra bomba informativa. Almenys podrien pressionar i no treure rellevància als fets que succeixen un cop venuts els exemplars suficients. Trobo, dintre de l' insignificant que pot arribar a ser el tema de l'espionatge del Barça, o dels informes innecessaris del nostre govern pel difícil dia a dia de la societat que ha d'afrontar els seus crèdits i preocupacions de qualsevol caire, que com bé dius, és per una qüestió de dignitat que caldria que ALGÚ?? prengués mesures al respecte. O potser, no és tan banal el fet que algú es dediqui a espiar a personatges vulnerant sense objeccions el dret a la intimitat inherent a cada persona. Considerant que en defensa de les llibertats individuals no és acceptable posar càmeres al carrer ni per seguretat, com no posem el crit al cel davant de certs personatges que es dediquen a espiar-ne d'altres. Estem al Show de Truman?? Realment preocupant. Però davant dels actes dels polítics i de les seves dubtoses i confuses actituts, a qui cal recórrer? Aquest aire de politització que cubreix totes les institucions crea molta inseguretat i incertes. Cal buscar un remei.
Publica un comentari a l'entrada