dimarts, 29 de juny del 2010

Unitat nacional


Finalment el TC ha dictat la sentència sobre l’Estatut de Catalunya i s’han complert els pronòstics. Un Tribunal deslegitimat, caducat i incompetent ha decretat la pena capital sobre la carta magna de Catalunya.
Les sentències s’han d’acatar. Només faltaria! Ara bé, hi ha moments en els quals les aspiracions polítiques d’un país no poden estar dictades per cap tribunal. La construcció d’un país es fa amb voluntats polítiques i no a base de sentències de tribunals. Catalunya aspira a més, i el TC no ens permet caminar endavant tal i com la majoria de catalans ha votat.
Els escenaris que s’obren a partir d’ara són incerts i nombrosos. Només espero i desitjo que hi hagi una veritable unitat de les forces catalanes i de tots els ciutadans per fer sentir la nostre veu i donar un cop de puny sobre la taula per dir que ja n’hi ha prou.
El dia 10 sortirem a manifestar-nos i ha de ser un èxit. Emplenar els carrers, per dignitat i autoestima, és molt important però, això sol, no servirà de gaire. Reclamar la dignitat s’haurà de fer a través del Parlament de Catalunya, que ha d’actuar, a través dels partits, que han d’actuar, i a través de cadascú de nosaltres, que ens hem de mobilitzar i exigir als nostres representants que estiguin a l’altura.
Ens han humiliat i menystingut. Ara ens toca a nosaltres reclamar respecte i dignitat amb unitat i lluny d’interessos sectaris i partidistes que poden embrutir totes les nostres aspiracions nacionals. Sí, nacionals, perquè digui el que digui una sentència, som una Nació!