Havia de ser un èxit i ho ha estat. Massivament la gent ha dit prou, massivament la gent ha dit que ens hem de posar les piles, que els polítics s'han de posar les piles....Sóc d'aquells que, quan va sentir el debat de TV3 immediatament després d'haver aparegut la sentència del TC, em vaig desanimar. Aquella unitat necessària, imprescindible i tant reivindicada en moments complicats, brillava per la seva absència. Aquell debat, ple de retrets fora de lloc, afortunadament, no va incidir en la majoria de la gent, els quals van posar l'intèrès del país per sobre del lamentable espectacle de certs polítics i van sortir a manifestar la voluntat d'ésser, van sortir en un acte d'afirmació nacional, d'autoestima.
Ara, però, és el moment de fer quelcom més. Les manifestacions són importants però soles no serveixen per a res. Els partits han vist la quantitat de gent que reclama valentia, unitat i fermesa i, per tant, ara és el moment de pactar un full de ruta ambiciós que faci respectar Catalunya i que, perquè no dir-ho, els faci posar en risc determinats vots que creuen tenir assegurats. No dic que els faci perdre vots, simplement, que es posin en risc.
Els ciutadans d'aquest país agrairïem una demostració evident que l'interès de Catalunya està per sobre de cadascun dels partits. Ara és el moment de plantejar sense por el concert econòmic, el dret democràtic d'autodeterminació, de reafirmar-nos com a nació, d'aprovar lleis com la del cinema que equipara català i castellà per primer cop a la història del cinema, etc.
Esperem que la pre-campanya electoral ajudi tot i que serà complicat pretendre que els partits posin en risc quatre vots després de tot plegat. Els indicis en aquests últims dies no ens ho indiquen però jo no perdo l'esperança que aquest cop sí avançem amb valentia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada