Avui que tots els diaris van plens de bones notícies, deixeu-me que escrigui sobre un tema no tant rellevant però que feia dies que volia escriure. Un cop més, el cercle de la rutina et va atrapant, els dies van passant ràpids i aquells pensaments o reflexions van quedant al calaix. Sobre ETA, ja en parlarem...però crec que ens hem de congratular.
És a propòsit de tot l'enrenou que s'ha muntat entorn a Gerard Quintana i la llengua que es parla a casa seva. Crec que, per començar, en aquest país hi ha gent amb molt poques preocupacions com per perdre el temps en criticar aquest tipus de coses.
Segurament, un dels secrets de l'èxit del programa El Convidat és el fet d'entrar a fer el curiós a casa dels famosos, però el que, per a mi, és realment interessant és el fet d'aconseguir que el personatge, relaxat i sense el format del plató de l'entrevista, es presti a fer reflexions personals que aporten valor afegit al programa. Hi ha altra gent que s'agafa en detalls superficials que, en el fons, no són el propòsit del programa per carregar brutalment contra algú.
D'entrada, s'ha de dir que en Quintana (amb molts altres, però en Quintana dels primers), quan ningú cantava cançons rock en llengua catalana, ell ho va fer, contribuint enormement i de manera decisiva a la normalització lingüística que ara molts s'omplen la boca.
En aquest país, a vegades, sembla que volem buscar símbols i herois per tot arreu. Segurament és normal que succeeixi per la nostra pròpia naturalesa de nació sense Estat, però no podem exigir a la gent que sigui símbol de res quan, si analitzem les mateixes lletres de Sopa de Cabra, no es desprèn cap mena de reivindicació catalanista. Totalment respectable (només faltaria!!). El que dic és que mai en Quintana ha abanderat l'independentisme.
Per últim, si volem defensar Catalunya, els seus drets polítics, lingüístics, culturals, etc. no podem repudiar a la gent que no té aquesta "puresa" catalana a tots els porus de la seva pell. Això, com deia l'altre dia en Basté, és de país petit. Hem de sumar i no buscar la perfecció, coherència o el noi català de la cançó de la "Jennifer" que, per cert, és ridícul.
Catalunya és tolerant, integradora, terra de pas i capaç de conviure amb moltes llengües. Defensant la llengüa pròpia que és el català però sense demonitzar qui no l'usa per tot i amb tothom. En un món on cada vegada la tendència és el plurilingüisme, on es valora enormement el domini de llengües, la riquesa multilingüística no ens la podem carregar per patrons ancorats al passat.
Tal com va dir en Quintana durant el programa i abans que s'aixequés aquesta polèmica, "una persona 100% coherent, és una persona fanàtica". Menys fanatisme i puresa, i més sentit comú i unitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada