Ningú dubta, ahores d'ara, de l'immens poder que tenen els mitjans de comunicació. Tothom l'assumeix. Com en totes les formes de poder, hi ha qui l'utilitza bé i hi ha qui n'abusa. Avui, un diari de Madrid, ha fet aquesta portada:
No és nou. Espanya veu Catalunya com un problema. S'imprimeix a tota portada i a tot color i es distribueix per tots els ciutadans espanyols per injectar-los una mica d'odi cap als catalans. Repeteixo: no és nou.
Ara bé, atès que treuen el tema, jo diria que, amb les dades a la mà, més aviat és Espanya que des de fa molt de temps és el verdader problema per a Catalunya. Seria moment ideal d'aglutinar i unir reivindicacions de l'estat actual de les coses. Aquesta unitat catalana tant reivindicada i tant enyorada. Són en moments com aqest que han d'aparèixer moviments i iniciatives que agrupin les sensibilitats de defensa de Catalunya i plantegin una mena de Memorial de Greuges com el que es va fer el 1885. El problema de Catalunya és:
- El dèficit fiscal
- La falta de pagament, per part de l'Estat, de les quantitats pactades en l'Estatut
- Desdoblament de la N-II`
- Accessos al Port de Barcelona
- Limitacions de l’Aeroport del Prat
- Línia de TGV Barcelona – Figueres
- Obstacles sobre l’immerssió lingüística
- Oficialitat del català tant al Congrés i Senat com a les institucions europees.
- Dret a organitzar consultes i referéndums
- Inverssions a la xarxa de rodalies
- Emissions de TV3 al País Valencià
- Diferents recursos presentats al TC contra lleis aprovades al Parlament de Catalunya.
Comencem per aquí. Potser, a partir d'aquestes reivindicacions -molt a curt termini- es pot fer front comú en temes de país. Quin partit catalanista es pot oposar en denunciar aquests greuges! A vegades un pensa que el verdader problema, allò que realment és un gran problema, és que Espanya està unida per limitar les aspiracions catalanes i els catalans estem totalment desunits per reivindicar-nos com a poble.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada