dilluns, 4 de gener del 2016

Gràcies independents!

Al filòsof francès Michel Montaigne se li atribueix la fase que “la demostració de la pròpia bondat és confiar en la bondat dels demés”. Després del cúmul de despropòsits dels últims mesos al nostre país, sembla just i necessari un pensament pels independents que es van mullar, de bona fe, a les eleccions del 27 de setembre passat.

Es reclama des de la ciutadania uns polítics a l’alçada, es demana més implicació de gent de la societat civil en la política, que no hi hagi portes giratòries, que aquesta bondat que citava Montaigne emergeixi en el món polític per tal de gestionar la cosa pública amb la major honradesa possible. Quin concepte tant carrincló, reivindicar la bondat!

El passat mes de setembre hi havia una força que especialment que incloïa en llocs molt rellevants de les llistes a independents. Alguns més independents que altres, cert,  però, en qualsevol cas, persones de bona fe que no tenien perquè implicar-se en la política directa, de la brega parlamentària i molt menys en el procés d’independència quan, còmodament i legítima, podien seguir realitzant la seva activitat professional més ben remunerada i reconeguda per la societat.

La picabaralla política, les desqualificacions fetes a través de la xarxa social, la gesticulació excessiva, no afavoreix la creació d’un clima en el que aquests independents i altres de nous vulguin implicar-se a la cosa pública.

Que consti que no estic criticant els polítics exclusivament. És bo que tots plegats siguem exigents amb els nostres representants que decideixen sobre el present i futur del nostre país i, per tant, sobre el nostre benestar. Ara bé, cal, a vegades, una mica més de serenor en la crítica i ser més constructius.

És desolador l’espectacle d’uns contra altres que s’està vivint aquests dies. Retrets absurds que només fan que pintar un escenari de certa basarda. És per això que voldria fer un reconeixement a la gent que, de bona fe pensava que la política era una altra cosa que no pas tactisme, declaracions i contradeclaracions, insinuacions, discursos contradictoris, mitges veritats o punyals a l’esquena. Aquesta gent que va creure en la bondat d’un procés il·lusionant i esperançador. Independents que, personalment, sempre reivindicaré com a imprescindibles en la política d’un país. Si aquesta gent es desmarca de la política activa, deixem els governs en mans de buròcrates ja sigui de l’administració o dels partits polítics.

Així doncs, gràcies a aquestes catalanes i catalans que de bona fe han dedicat esforços a servir el país encara que hagi estat per pocs mesos. Vull pensar que la seva bondat no ha estat en va i, de tot plegat, també aprendrem que no s’ha de cremar la gent valuosa que tenim.