Dia d'Europa

Avui és dia 9 de maig. Per a molts pot ser un dia intrascendent, normal, sense res d'especial. Però avui, com qui no vol la cosa, ha passat completament inadvertit el fet que és el Dia d'Europa. El 9 de maig de 1950, el Ministre d'afers exteriors francès Robert Schuman llegia la Declaració que posava els pilars per a la construcció del que entenem actualment com Unió Europea.

És significatiu que, un any més, la diada europea hagi passat inadvertida per la immensa majoria dels ciutadans. És normal. Els mitjans de comunicació, els que ho divulguen, en fan una minúscula referència anecdòtica, i els partits polítics es limiten a posar més banderetes europees de l'habitual.

Però jo, que sóc català i encara sóc dels que les diades nacionals (i en aquest cas europea) les entenc com diades reivindicatives, em toca fer una petita reflexió del que encara li falta a Europa.

Avui s'ha enunciat que properament se sotmetrà a ratificació per les Corts Generals el Tractat de Lisboa per part de l'Estat Espanyol. S'ha deixat enrere el referèndum que feia participar als ciutadans en una decisió rellevant com és l'aprovació d'un nou marc legal que ha de regir les relacions entre els estats membres i la Unió. Què hi farem. A Europa encara manen els qui manen.

No obstant, això no ens ha de desanimar i no per aquest fet els ciutadans ens hem de quedar al marge dels afers comunitaris. La UE té molta feina per fer. Sembla que Croàcia i Sèrbia, -països que van ser actors d'una guerra sagnant- seran els dos pròxims estats a ingressar a la UE. Ells veuen en Europa la seguretat, la pau i l'estabilitat que des de casa nostra tenim assumits però que a vegades no és tant òbvi com ens pensem. Schuman, juntament amb el Canceller alemany Adenauer, avui fa 58 anys van començar a enterrar l'Europa de les guerres, per edificar l'Europa de la solidaritat, la tolerància i la prosperitat. Queda camí per recórrer. S'ha de perfeccionar el sistema, modernitzar les institucions, pero per tal que això es pugui fer bé, s'hauria d'implicar als europeus, fer-los còmplices del projecte d'una Europa que avui fa 58 anys Monnet, Schuman i Adenauer van començar a somiar.