Per Santa Creu, a Figueres!

Des de petit, a casa meva, he sentit una frase que deien i segueixen dient els meus pares, que és: "per Santa Creu,a Figueres!". Doncs això. Per Santa Creu a Figueres. La festa major del meu poble on la gent surt al carrer, passeja, es troben conciutadans que no veus durant tot l'any perquè treballen fora (que és el meu cas), tot voltejant els carrers engalanats amb les banderes de la fulla de figuera i les quatre barres, amb les parades de la fira de l'artesaia, la fira del dibuix i la pintura...Són dies de celebració.

Malauradament, però, la situació del país en general no convida a l'optimisme. Sembla que, ara més que mai, i un cop passades les eleccions, des del govern central se'ns estan tornant a rifar, ja sigui des del punt de vista econòmic, com en la crisi de l'aigua que, per cert, la coherència i la seritat de certs partits brilla per la seva absència.

Però no tot és negatiu. Aquesta setmana passada el Tribual de l'Arbitratge reconeixia la federació catalana de bowling, de tal manera que aquesta podrà competir internacionalment. Ha hi la possibilitat real que aquesta sentència de l'alt tribunal senti jurisprudència aplicable en altres esports i federacions i finalment s'estigui obrint el camí cap al ple reconeixement de les federacions esportives catalanes. És una manera de demostrar, en primer lloc com la feina discreta, seriosa i eficient de certes persones i entitats, dóna els seus fruits i, en segon lloc, que si nosaltres no ens ho creiem, si nosaltres no hi treballem, ningú més ens ho donarà, ans al contrari, miraran de fer-nos constantment la traveta.

Així doncs, les coses no van segurament com haurien d'anar però ens hem d'aferrar a l'optimisme i a l'esperança que tot no està perdut.

Potser sí que avui estic més optimista que de costum...segurament és perquè són les festes de Figueres.