És complicat descriure un concert on, ja d'entrada, tot impressiona, un concert on tothom hi entra amb aquells nervis i il·lusió d'adolescent. És complicat ,però un sent la necessitat de deixar constància de l'experiència viscuda.
Dissabte, 19 de juliol vaig ser al Camp nou al concert del Boss. Més de 70.000 persones (sí, potser massa) però que, des d'aquells que tocaven l'escenari fins els de la tercera graderia, van vibrar, ballar i saltar durant gairebé tres hores de concert. Té molt de mèrit poder arribar a tanta gent a la vegada en un espai tant gros com el Camp nou. En Bruce en sap, és un gat vell a l'hora de fer aquests macro concerts i es nota i s'agraeix.
L'escenari, enorme però sobri, en un costat la senyera, a l'altre, la bandera d'Estats Units. Quatre "Hola Barcelona", quatre "Com esteu??!!" i va començar l'espectacle amb No Surrender.
Springsteen amb 59 anys no va parar de córrer amunt i avall, de tocar al públic, va regalar una harmònica a un noi de les primeres files, la seva fender volava, Clarance Clemons, el saxofonista de la E Street Band contribuia a l'espectacle igual que tota la banda sense excepció. Uns músics impressionants, amb una carrera sobre les espatlles que val la pena pagar els preus alts de les entrades per veure'ls en acció.
Un gran concert per un gran músic. Per molts anys Bruce i gràcies!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada