diumenge, 31 d’agost del 2008

La Irpinia i Catalunya

Un cop finalitzades les vacances tornem a l'activitat normal, la rutina més crua que a vegades ens pot preparar alguna sorpresa, esperem que sigui agradable, si por ser.
Escric aquestes línies quan només manquen poques hores per entrar al setembre i encara des de la meva Figueres. Han estat unes vacances profitoses. Vaig escriure sobre l'estada a l'illa d'Eivissa però també he tingut temps d'introduir-me a l'Itàlia més desconeguda, lluny de grans coloseus i temples, he pogut gaudir d'uns dies a una petita zona dins la regió de la Campania que s'anomena Irpinia. Molt interessant. Lluny d'aglomeracions turístiques, és una regió molt rural però amb una llarga història, trinxada, en part, per un terratrèmol esgarrifós al 1980. Malgrat tot vaig poder comprobar com aquella gent que van perdre les cases, plaçes, monuments, el seu poble i molts éssers estimats en aquella desgràcia natural, ha tornat a aixecar la regió malgrat altres problemes que malauradament encara són presents en aquelles contrades del sud italià.
I mentres uns s'esforçen per aixecar el seu poble, aquí seguim com badocs contemplant impassibles com un ministre d'economia espanyol tanca la porta als nassos a la totalitat dels partits catalans, infringint un Estatut votat democràticament pel poble de Catalunya, i a sobre, dient sense embuts que els dolents de la pel·lícula som nosaltres. Hi ha coses que no canvien i, pel que es veu, no canviaran. Això sí, no fos cas que perdéssim protagonisme, els d'Iniciativa ja van haver de fer un pacte totalment inúltil per a Catalunya (i bastant beneficiós pel president espanyol Zapatero) que ja va haver de trencar la unitat dels partits. Semblava bonic i potser algú s'hauria pogut arribar a imaginar amb cert orgull que tots els nostres partits junts (per primer cop des del restabliment de la democràcia) arribarien fins al final per reclamar un finançament just per a Catalunya. Doncs bé, no. Aquest cop tampoc i veurem com acaba. De moment, el Govern de Catalunya, que alguna cosa té a veure amb aquest tema, segons declaracions del seu portaveu, no es pronuncia sobre aquest afer. Sense comentaris.

2 comentaris:

Baix Fluvià ha dit...

Tirem pel dret d'una puta vegada i agafem la INDEPENDÈNCIA! Per enèsima vegada s'està demostrant que formant part d'aquest estat, només hi perdem.

Salut!

Anònim ha dit...

No hi havia hagut mai a Catalunya, uns polítics amb un nivell acadèmic tant baix. En Maragall és un nen mimat i incompetent que va obrir la porta del desastre i va deixar entrar impresentables com en Corbacho, la Manuela de madre, en Zaragoza...i els corresponsables d'aquesta situació que ens portarà a la ruïna tenen un nom: ERC
ELS CATALANS JA NO SOM RES.