Dimecres passat vaig assistir a un concert d'un pianista italià, Ludovico Einaudi, al Palau de la Música Catalana. El concert va ser excepcional. Una mescla de les melodies clàssiques pròpies del mateix Chopin acompanyades del ritme d'un instrument tradicional italià, la tamorra, un punt suau, subtil, d'electrònica, una guitarra acústica, i un reforçament de violoncel i violí, van fer vibrar el públic que emplenávem aquell vespre el palau. Era la primera vegada que anava al Palau després de tot l'escàndol. Quina llàstima, quina tristor, vaig pensar. Tenim un escenari excepcional, que ens dóna personalitat, caràcter, identitat i prestigi. Ho hem tingut i ho tenim i ara més que mai, no ho hem de deixar perdre.
És cert que el país no està passant pel seu millor moment. És òbvi. No obstant, no hem d'abaixar el cap, al contrari. Algú va dir que allò important no és el que et passa a la vida sinó com reacciones davant el que et passa. Ara doncs és el moment de demostrar que sóm un país seriós, modern i honest. No importa si aquí hi ha oasi o no. Aquest és un debat que només interessa a uns quants i, com deia el President Pujol, això no serveix per a res.
Hem encaixat dos cops forts amb el cas Palau que he fet referència i amb els casos de corrupció a l'Ajuntament de Santa Coloma. La moral del país, la confiança amb les institucions i l'autoestima col·lectiva se'n poden ressentir però no ens ho podem permetre. Hem de votar, votar massivament per tal de demostrar a tothom, (polítics, empresaris, veïns, companys, companyes, institucions, Estats d'arreu, etc.) que som un poble que no ens quedem indiferents davant de situacions com les que estem vivint. Hem de votar i convençuts perquè d'aquesta manera, podem canviar allò que no funciona i tal vegada tornar a anar al Palau i disfrutar de la música que hi sona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada