dijous, 10 de desembre del 2009

Tots els colors del verd....


Aprofitant el pont de la Puríssima he anat a fer una ruta pel nord de la península, concretament fins a Donosti. Donosti és una ciutat que sempre m'ha fascinat, sempre l'he mirada amb bons ulls (això ajuda molt). Potser el fet que un dels amics que m'estimo més se'n va fer fill adoptiu durant gairebé vuit anys, hi ha contribuit, però el fet és que, de tant en tant, m'agrada trepitjar terres guipuzcuanes per respirar aquell aire humit i fresc, contemplar el paissatge on veus reflectit, com cantava en Raimon, tots els colors del verd...

Hi he tornat després de tres anys i mig. Les coses en aquell país han canviat (també en el nostre) però la veritat és que he vist una Donosti resignada, cansada, diluida. La ciutat fa goig com sempre, amb el passeig de la Concha, l'Ajuntament amb un arbre enorme de Nadal, la part vella, les vistes des del Monte Igueldo, els edificis amb un aire parisenc i el Peine del Viento d'en Chillida que dóna la benvinguda a l'aire que entra a la ciutat. Pels carrers de la part vella, on entres i surts dels diferents bars, provant els "pinchos" característics de txaka, tigres i chistorras tot regat amb un bon txacolí, han desaparegut aquells cartells i pancartes que a vegades potser ens eren incòmodes pels que rebutgem rotudament qualsevol acció violenta. Sempre he defensar, però, el dret de reivindicació pacífica, (que és la majoria a Euskadi!!!) per sobre de l'anestèsia que els hi agrada aplicar a alguns.

No dissertaré sobre la siuació al País Basc, bàsicament per dos motius: primer perquè la situació és molt complexe des de fa molt anys i segon perquè parteixo de la base que, per poder-ne parlar amb coneixement de causa, hauria d'haver-m'hi introduït més que no pas un cap de setmana llarg. Possiblement, però, són falsos moltes de les coses que es diuen sobre aquest tros de país: no vaig veure cap cotxe ni contenidor cremat, vaig veure en canvi gent que entre ells parlaven euskera, em vaig trobar a gent amable i oberta que s'oferia a ajudar-te quan miraves el nom del carrer, ...

El dilluns vaig marxar de Donosti una altra vegada i, una altra vegada em vaig repetir que aquesta ciutat m'agrada.