dilluns, 26 d’abril del 2010

Sobre les consultes sobre la independència


Després de la celebració de la tercera onada de consultes populars sobre la independència de Catalunya, les reaccions són vàries i, en segons quins casos, significatives.

En primer lloc, des d'un punt de vista personal, només puc felicitar tota aquella gent que s'han de dedicat en cos i ànima, de forma totalment atruista, a la organització d'aquest referèndum. Només per aquesta gent, encara que no hagués anat a voatr ningú, les consultes populars ja mereixen tot el respecte del món. Però no només això, sinó que aquestes consultes han fet anar a votar mig milió de catalanes i catalans!!

Algú dirà que no és massa però em sembla que és un èxit rotund. Sense recursos econòmics més que les aportacions privades, sense publicitat en els mitjans de comunicació (jo que sóc lector habitual de La Vanguardia, em va semblar lamentable la columneta que van reservar a les consultes en comparació a les tres pàgines dedicades a explicar els embolics interns del PSOE). Doncs això, sense suport públic, sense suport de mitjans de comunicació, amb obstacles vàris i amb poc temps, mobilitzar el 20% de l'electorat és tot un èxit.

Més enllà d'això, és curiós que alguns partits se'n vulguin apropiar, altres miren cap una altra banda i altres, simplement, s'escuden darrera la sagrada constitució per tal de negar un dret democràtic, pacífic i modern. Cadascú que tregui les conclusions que pertoquin. Les consultes populars no són el problema ni la solució del nostre país. És un pas més, un acte de reafirmació nacional que ha de ser compatible amb tenir els peus a terra i voler recuperar aquella competitivitat que Catalunya un dia va tenir.

Enhorabona als pobles i ciutats que s'han mobilitzat per l'exemple de civisme, de maduresa democràtica i de voluntat de construir que han donat.