divendres, 30 d’abril del 2010

Unitat fictícia


No seré massa original però la situació és suficientment preocupant i greu com per passar-ho per alt. Finalment, el Parlament de Catalunya, després d'escenificacions esperpèntiques d'un i altres, ha acordat fer un front comú català per defensar la dignitat de Catalunya davant la situació creada en el si del TC. Em sembla que aquest front comú és dèbil i tou. En definitiva, no se'l creu gaire ningú amb la convicció i la fermesa que convindria, i això és culpa, en primera instància, del president de la Generalitat el qual no ha liderat la postura del seu Govern. Ha deixat maniobrar ERC, la qual encara segueix escenificant aquelles comèdies que ningú entén, del "sí però no", que si "és per coherència", però és que "ho fem per responsabilitat",... volen i dolen i, al final, es queden sols i en fora de joc.

El més greu de l'actitud d'ERC és que, per un mer tactisme polític i electoral, debilita la postura del país i, en aquests moments, no ens ho podem permetre. No ens podem permetre un govern que no dóna la talla quan toca ni un president que no lidera ni transmet un missatge d'orgull i fermesa davant una possible retallada important de l'Estatut. No juguem amb aquestes coses perquè podríem pendre mal.

Avui llegeixo que el ponent de la sentència del recurs contra l'Estatut al TC (un dels quatre magistrats amb el càrrec caducat des del 2007) ha preparat tres esborranys de sentència, una de les quals ens situa, en règim linguístic, abans dela transició i la democràcia. Sincerament, vull pensar que aquests magistrats no seran tant irresponsables com per deixar-nos pitjor que l'Estatut del 79, però en tot cas, des de Catalunya hem d'estar units, sense fisures i el Govern tripartit ha d'estar a l'altura que, de moment, no ha estat. Són aquells moments crucials en els quals, els catalans hem sentir orgull de l'unitat política davant una situació injusta i indigne.