dimecres, 30 de març del 2011

La sanitat, no!

És evident que la situació econòmica de Catalunya és delicada, que l'herència financera i la gestió del Govern tripartit ha deixat molt que desitjar (per dir-ho políticament correcte) i ara, el nou Govern es veu en unes circumstàncies que no són gens fàcils, obligats a prendre mesures impopulars, a fer retallades dràstiques, contenció màxima i equilibris pressupostaris impossibles per arribar a final de mes. Ara bé, aquesta contenció, aquestes retallades, amb la sanitat, no són de rebut. Amb la salut dels ciutadans no s'hi juga. Reduir inversions en infrasestrucutres, en comunicació, en medi ambient, en l'adminsitració, en esports, en tot el que considerin. Però en sanitat, no. Segur que el President Mas i tot el seu Govern no volen prendre aquestes mesures i un Govern responsable ha de tenir el coratge polític per prendre-les. Això és de lloar. Crec recordar que era el conseller Recoder que, el dia de la seva presa de possessió del càrrec, deia que la política era fàcil de fer quan hi havia la caixa plena i el repte d'un bon polític era governar amb la caixa buida. Era allò de fer-ho més bé i amb menys recursos. Eus aquí el repte del bon polític. No sóc economista però em sona que d'això se'n diu eficiència.

Paral·lelament a això, ara podríem tornar a insistir que la situació econòmica de Catalunya no estaria tal i com està si es quedéssin aquí els 20.000 milions d'Euros anuals que no tornen. De moment, però, mentre reclamem un equilibri més just de les balances fiscals, s'han de gestionar unes arques que alguns han deixat malmeses, però amb la salut dels ciutadans, no retallem perquè la clau del benestar d'un país comença amb la sanitat.