Pocs dies abans de la terrible desgràcia del Japó -desgràcia que sembla ser que encara no està controlada del tot- vaig fer una escapada a Oslo. Sovint, els mediterranis defugim d'aquests països freds, a voltes grisos, nevats, llunyans...però a la vegada, des d'aquesta llunyania, ens omplim la boca de grans discursos sobre el seu sistema civilitzat, modern, exemplar. Definitivament, s'ha de conèixer. És una realitat que no és tant llunyana a la nostra però que, veritablement, estem a una gran distància.
Noruega no ha volgut entrar a la UE. Saben que no els convé, bàsicament per les quotes de pesca a les quals estarien sotmesos. És respectable i, si coneixes el nivell de vida d'aquest país, perfectament comprensible. Un país, una nació que té poc més de cent anys de vida com a Estat independent, que conviu (igual que els seus veins suecs i finalandesos) amb la neu i el gel pels carrers i carreteres, extensions enormes de territori i poc menys de 5 milions d'habitants.
 |
| Òpera d'Oslo |
Oslo té els carrers nets, ordenats, edificis que, des del punt de vista estètic, poden tenir quelcom de discutible però que denoten certa modernitatm, pragmatisme i en alguns casos d'espectacularitat (l'Òpera, per exemple). I finalment, un sent una certa enveja quan un país no té portes ni barreres al metro perquè tothom paga o bé el client és qui marca el preu de la màquina quan pagues amb targeta de crèdit. Quan veus això, un torna a sentir aquell ideal de la socialdemocràcia civilitzada, justa, que combina l'igualtat amb la llibertat, on l'Estat està per garantir uns servies i no per regular fins a la marca dels pneumàtics, un sistema que costa tant en aquest mediterràni tant assolellat (ara que ha arribat la primavera) però tant tancat en les seves misèries.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada