La solució

No sóc massa partidari de pintar paissatges apocalíptics ni derrotistes. No em sento còmode ni crec que aporti res de positiu situar-nos en escenaris obscurs, negatius i dramàtics. No obstant, seria una ingenuitat o una frivolitat no reconèixer la gravetat de la situació actual que vivim, no només en el nostre país sinó arreu d'Europa.

L'altre dia sentia una descripció bastant simplificada de fets dels darrers mesos que han succeït a l'Estat espanyol que, enumerats un darrera l'altra, feia feredat: el cap d'Estat invitat per un magnat àrab a caçat elefants a Botsawa i, a més ben acompanyat; el seu gendre imputat per haver -presumptament- malversat fons públics, el poder judicial espanyol desacreditat a rel dels caps de setmana pagats al president del Consell General del Poder Judicial i del Tribunal Suprem; els directius de banca destituits cobrant indemnitzacions milionàries, l'injecció de capital a Bankia pocs mesos després que el seu president -ministre d'economia quan Espanya va entrar a l'Euro- anunciava beneficis i tranquilitat, el president del govern espanyol que va a futbol quan rescaten tot el sistema financer espanyol, el Govern espanyol entossudit en no admetre que han rescatat el sistema bancari de l'Estat espanyol i, a més, volent fer creure (de forma ridícula) que va ser el propi govern que ho va forçar,....l'imatge internacional d'Espanya és desoladora. Pandareta, sangria, fiesta i caspa. Molta caspa.

Amb tot aquest escenari, hem d'afegir, a casa nostra, que encara Espanya s'atrinxera en la indecisió sobre els corredors ferroviaris, defuig la qüestió catalana sobre la insostenible situació fiscal perjudicial per a Catalunya, es van promovent lleis encaminades a fer desaparèixer el català a comunitats autònomes governades pel partit del govern espanyol, etc.

I ara, a pagar la declaració de la renta. Clar que sí. Hi contribuim tots però aquest cop ja en tenim prou (no crec que el "No vull pagar"de les autopistes contribueixi a res, al contrari, crec que ens estem tirant pedres sobre la nostra taulada i l'expoliador no és ni La Caixa ni Abertis). La solució cada vegada és més clara i aquesta és més Europa, és més Món i, per poder arribar lliurement a Europa i al Món hem de tenir Estat propi. Quedar-nos aquí ens arrossegarà al fracàs d'AVEs buits, d'aeroports infrautilitzats i una imatge corcada que no és la nostra.