Pena

Podria posar adjectius que descriguin una barreja de molts sentiments que venen a desembocar amb un de sol: la pena. No és rabia, ni dolor, ni tristesa, ni impotència...és tot això barrejat amb altes dosis de nostàlgia, records esvaits i desolació.

Recordo matins a la Salut de Terrades, pujant per la carratera de Llers, recordo les vegades que acompanyava al meu pare a Capmany i Masarac passant arran de les vinyes, aquells caps de setmana d'Esplai sense dormir i amagant-nos pel bosc de Santa Eugènia d'Agullana o una de les primeres vegades que vaig estar al pantà de Boadella i al Trull d'en Francesc,...

Després de la desgràcia i la devastació em venen aquests records i em pregunto per què no hi vaig passar l'altre cap de setmana per veure'ls per darrer cop abans de la desgràcia?

Passaran molts anys per tal que tot torni a ser com abans. Molta pena; però amb el convenciment i l'esperit empordanès ho aixecarem, no sense abans fer una reflexió, serena, pausada i sincera sobre l'incivisme de tots plegats. No obstant, quan encara ens estem aixugant els ulls, no és el moment de fer-la encara. Demà serà un altre dia i l'Empordà reneixerà d'aquestes cendres que, esperem, ens faci més forts i civics.