Ahir el President del Gobierno de España va anunciar nous ajustos, noves retallades i més estrènyer el cinturó a ciutadans, Ajuntaments, Comunitats Autònomes...es veu que s'ha de fer. I s'ha de fer. Europa mana, exigeix i guia un país que paga el preu de viure per sobre les seves possibilitats durant anys. És dur però no queda més remei.
Aquests ajustos es poden qüestionar, òbviament. Perquè reduir en els regidors i mantenim ministeris com el de cultura, matèria de la qual tenen competència exclusiva les comunitats autònomes; perquè augmentar l'IVA i deixar al marge el càrrec sobre grans fortunes o el frau fiscal, etc. Al marge d'aquestes objeccions, el que està clar és que un cop més ens collen, estrenyen més el cinturó per tots costats i els ciutadans estem al mig intentant que, enmig de l'ensorrament, no ens caigui cap roc al cap.
Les notícies als mitjans no són optimistes. Hi ha seccions a diaris digitals que segueixen la prima de risc al minut durant tot el dia, entrevistes constants a experts econòmics, tothom pendent de les tendències borsàtils, les dades de l'atur o el percentatge de l'endeutament públic...
Cal una dosis d'aire, d'obrir finestres i que ens donin un bri d'esperança i d'il·lusió. Veure la llum al final del túnel, encara que sigui llunyà, comença a ser una necessitat vital pels ciutadans. No podem imaginar o pensar un futur tant fosc i incert com el que ens estan describint en els darrers anys.
La política no només és gestió, sinó que també és vetllar per fer una societat millor, feliç i amb perspectives de futur. Pel que fa la gestió, pressuposem que estem readreçant el vaixell (que ja és molt pressuposar) però a part d'això, els resposables que pertoqui han de començar a fer-nos veure alguna llum d'esperança real (ja prou de fum i de irresponsabilitats, sinó no hem après res!), diga-li pacte fiscal, diga-li Estat propi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada