Les carpetes

És possible que en els propers dies o setmanes, Espanya demani el rescat. Potser serà un rescat sobre el sistema financer, o serà un rescat íntegre amb elements flexibles, atès que és presumible que no es pugui assumir un rescat sencer d'un Estat com l'espanyol més amb l'ombra d'un altre rescat a la vista com el d'Itàlia.

 

El cas és que la situació comença a ser insostenible i les pressions arriben per tot arreu. Avui l'FMI insta tant a l'Estat espanyol com Itàlia a demanar el rescat, els mitjans asseguren que el gobierno de Madrid ja ho té tot a punt per sol·licitar-lo i el Gobierno possiblement està esperant les eleccions nordamericanes o bé les gallegues i basques per tal de ser rescatats, no fos cas que l'orgull espanyol es pugui ressentir el dumenge que ve a les urnes. Com sempre, política a curt termini com el fet de no aprobar els pressupostos generals de l'Estat fins després de les eleccions andaluses. En fí, més del mateix.

 

Hi ha doncs aquesta remor de fons que sembla intuir que, finalment, els homes de negre entraran als ministeris, d'una forma o d'una altra. El que es poden trobar allà pot ser digne del Festival de Sitges: uns arxivadors plens de carpetes que hauran de racionalitzar, retallar, reorganitzar, suprimir. Carpetes amb el nom de infraestructures licitades però no executades, carpeta dels empleats públics, carpeta de la sanitat, carpeta de les pensions, de la seguretat social i de les prestacions per desocupació (l'atur, vaja), carpeta de despeses de càrrecs polítics, carpeta de duplicitat d'administracions públiques, carpeta d'autonimies....ai les autonomies!!!

 

Les eleccions catalanes del 25 de novembre i el seu caràcter marcadament nacional, decididament històriques per l'ambició de fer una consulta sobre esdevenir un Estat europeu, fa que aquests homes de negre es trobin una carpeta amb el nom de Catalunya. El detall no és superflu ni absurd. Si el President Mas no hagués adoptat el crit majoritàri de la manifestació de l'11 de setembre o no hagués convocat aquestes eleccions històriquies, l'intervenció de l'Estat espanyol hagués pogut tocar coses com la televisió pública, com estrucutres del govern català a l'exterior, com part del parlament, etc. i de poc seriviria apel·lar a conceptes com els drets lingüístics, nacionalitat històrica o fet diferencial. Les autonomies, totes, haguessin estat dins la mateixa carpeta. Ara, passi el que passi, Catalunya té carpeta pròpia i tindrà una sortida pròpia que dependrà, en bona mesura, del resultat del dia 25 de novembre.