A l'espera de l'ansiós pacte entre CiU i ERC que ens ha de portar cap a l'exercici del dret a l'autodeterminació, m'agradaria fer uns breus apunts sobre els resultats electorals del passat 25 de novembre i de la situació general en la qual ens trobem.
En primer lloc, seria bo que ningú es deixi portar per l'eufòria i que, tots plegats, al marge del discurs partidista, institucional o de propaganda, siguem conscients de la realitat i llegim correctament i honesta -al menys en clau interna- el que ha passat en aquestes eleccions.
La devallada de CiU debilita el procés. Es va apostar pel lideratge del President Mas i quan s'aposta tot a una carta, es corre un risc important. Crec, modestament, que la campanya de CiU va ser equivocada però, al marge d'això, el fet és que el President que liderava el procés s'ha afeblit. L'hem afeblit. La pluralitat està molt bé, és rica, és positiva, però en aquest procés ens era útil un líder potent que encarrilés el projecte i l'hem afeblit. Els catalans -ara tot solets- ens hem complicat la vida.
Així doncs, tot està perdut? Rotundament no. En aquestes eleccions, per primera vegada, CiU s'ha presentat amb l'objectiu del programa electoral l'exercici del dret a l'autodeterminació. Realitzar un referèndum o consulta en aquesta legislatura. Els 1.100.000 catalans que van votar CiU el 25 de novembre passat, tots, repeteixo, tots, ho varen fer conscients d'aquest fet. Cosa que abans no succeïa. Per tant, tenim al parlament 74 diputats clarament i obertament partidaris de la independència. Abans n'hi havia 14. A aquests, cal sumar part de la gent d'ICV i part del PSC. En definitiva, la immensa majoria, clarament.
Tenir diputats favorables a l'exercici del dret a decidir és molt important. Però desenganyem-nos: el referèndum o consulta, la voten els ciutadans i en els referèndums, no hi ha ni lleis d'Hons, ni principi d'equilibri territorial. Una persona, un vot. Hem tenir l'ull posat als número absoluts. Encara no hi ha referèndum però, si el fem, hem de ser conscients que la cosa anirà justa.
Per tant, ni eufòria ni desànim. Per sort, tenim el Ministre Wert que ens està fent reactivar i fer créixer el convenciment de la necessitat de fer aquesta consulta. Ara hem d'esperar que els dos principals partits de Catalunya, ERC i CiU -i si cal també PSC i ICV- coincideixin en veure l'excepcionalitat del moment i, al marge de dogmes partidistes, remin conjuntament per donar l'oportunitat als catalans de decidir, directament, el seu futur.
La devallada de CiU debilita el procés. Es va apostar pel lideratge del President Mas i quan s'aposta tot a una carta, es corre un risc important. Crec, modestament, que la campanya de CiU va ser equivocada però, al marge d'això, el fet és que el President que liderava el procés s'ha afeblit. L'hem afeblit. La pluralitat està molt bé, és rica, és positiva, però en aquest procés ens era útil un líder potent que encarrilés el projecte i l'hem afeblit. Els catalans -ara tot solets- ens hem complicat la vida.
Així doncs, tot està perdut? Rotundament no. En aquestes eleccions, per primera vegada, CiU s'ha presentat amb l'objectiu del programa electoral l'exercici del dret a l'autodeterminació. Realitzar un referèndum o consulta en aquesta legislatura. Els 1.100.000 catalans que van votar CiU el 25 de novembre passat, tots, repeteixo, tots, ho varen fer conscients d'aquest fet. Cosa que abans no succeïa. Per tant, tenim al parlament 74 diputats clarament i obertament partidaris de la independència. Abans n'hi havia 14. A aquests, cal sumar part de la gent d'ICV i part del PSC. En definitiva, la immensa majoria, clarament.
Tenir diputats favorables a l'exercici del dret a decidir és molt important. Però desenganyem-nos: el referèndum o consulta, la voten els ciutadans i en els referèndums, no hi ha ni lleis d'Hons, ni principi d'equilibri territorial. Una persona, un vot. Hem tenir l'ull posat als número absoluts. Encara no hi ha referèndum però, si el fem, hem de ser conscients que la cosa anirà justa.
Per tant, ni eufòria ni desànim. Per sort, tenim el Ministre Wert que ens està fent reactivar i fer créixer el convenciment de la necessitat de fer aquesta consulta. Ara hem d'esperar que els dos principals partits de Catalunya, ERC i CiU -i si cal també PSC i ICV- coincideixin en veure l'excepcionalitat del moment i, al marge de dogmes partidistes, remin conjuntament per donar l'oportunitat als catalans de decidir, directament, el seu futur.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada