diumenge, 27 de gener del 2008

Friends

Aprofitant unes hores mortes de lleure del cap de setmana, he recuperat alguns episodis de la serie nordamericana Friends.
Haig de reconèixer que, en el meu cas, aconsegueixen en cada episodi, arrencar-me un somriure, fins i tot si estic mirant-lo tot sol. L'ironia en estat pur, acudits fàcils però que donen resultat. A més la interpretació dels sis actors que donen vida a la Mònica, Rachel, Phoebe, Ross, Chendler i Joey, han acoseguit fer la caricatura dels seus pròpis personatges, que fan que ja siguin familiars. És clar que, tenint en compte el que cobraven -es diu que pels volts d'un milió de dòlars per episodi- de ganes i motivació no en devien faltar.
Fa un parell d'anys, Friends es va acabar. Era una sèrie bona que ara comença a caure en el risc que les televisions abusin de les reposicions interminables però que funcionaran. Funcionaran perquè era una sèrie feta amb bons guions i bons actors. De la mateixa manera que el gag de Mr. Bean de la piscina o de l'església, que encara que ens sabem de memòria, ens fa riure. Doncs amb Friends, el mateix.
Curiosament, però, cap dels actors que ha assolit aquest èxit, després de Friends, no han fet res d'excepcional. Només es podria salvar Mathew Perry (Chendler) qui va fer Falsas Apariencias juntament amb Bruce Willis. Una pel·lícula que no està malament i té moments còmics entre els dos personatges,... tot i que Mathew Perry, al igual que els altres cinc companys de Friends, sempre seran la Mònica, Rachel, Phoebe, Ross, Chendler i Joey.

1 comentari:

Baix Fluvià ha dit...

Ostres! jo, no sé si per ser de poble o per ser un empanat, l'he descobert fa poc i també considero que és una sèrie boníssima...el que dius, em "descollonu" sol. I mira que canviant de canal l'havia enganxat molts cops, però mai m'hi havia aturat.
L'avantatge que tinc ara és que ja la poden anar repetint, que per mi els capitols seran nous! No hi ha mal que per bé no vingui! jeje!

Ens veiem dissabte!

Salut