dilluns, 4 de febrer del 2008

Política i safareig

De cop i volta, mirant les notícies, secció de política internacional, apareix el casament del cap d'Estat francès amb una ex-model i cantant. Què té a veure un casament com aquest en la política internacional?
Estic convençut que la gent s'enganxa més a la televisió per aquest tipus de notícies que no pas a la política exterior europea o inclús a la mateixa francesa. Però a on ens porta això?
Entrar a la vida personal dels polítics, a no ser que sigui per denunciar algun fet greu, és un risc pel presitgi de la política. Als músics se'ls ha de valorar per la seva música, als pintors pels seus quadres, als advocats pel seu coneixement legal, etc...als polítics per la seva obra política, independentment de la seva vida personal.
La popolaritat de Sarkozy ha baixat a les enquestes franceses probablement per aquest afer que, dit suaument, s'ha exegerat. És estrany en un polític que semblava tenir-ho tot calculat al mil·límetre, però és així. No s'han de barrejar les coses. La política ja està prou en perill com perquè ara, a sobre, es farceixi de salsa rosa.
Serà difícil, però s'ha d'intentar tornar la dignitat a la política, la política com a mitjà per fer avançar els pobles, per sol·lucionar els problemes dels ciutadans, per presentar propostes innovatives per potenciar l'economia, etc. Això és la política. Ara que estem a les portes de missatges electorals constans, aparquem el safareig absurd de la política que no aporta res i està fora de lloc.