dimarts, 30 de setembre del 2008

La crisi de la monarquia

He llegit la notícia i no me n'he pogut estar. Sóc dels que considero que el debat entre monarquia i república no soluciona els problemes de la gent. No obstant, em sembla que la institució de la monarquia a aquestes altures de la història i en democràcies ja consolidades, queden completament anacròniques i obsoletes. Malgrat això, no justifico les cremes de fotografies de ningú, sigui el Rei, sigui el veí de l'escala.
Dit això, crec que és denunciable el fet que en la proposta de pressupostos pel 2009 presentada aquest mateix matí pel nostre estimat Sr. Solbes, es prevegui un increment del 2,7% en la partida destinada a la Casa Reial.
Estem en un context particularment complicat des del punt de vista econòmic. El finançament encara està discutint-se, les borses cauen, les empreses tanquen (les catalanes també) i al govern espanyol no se li acudeix res més que augmentar la dotació per la Casa Reial. Com a mínim, no és correcte, ni per tots els ciutadans ni especialment pels catalans, que per demanar que es compleixi el que diu la llei -és a dir, el que ens toca- sembla que demanem caritat i ens diuen que no ens ho donaran perquè hi ha crisi. en política, es diu que tant important és el fons com la forma. Ara es veu que hi ha crisi només per a uns quants. Breu observació: aquest govern es diu socialista. La Casa Reial serà molt "campetxana" però deuen ser dels únics que els hi pugen el sou.
No és una qüestió de monarquia o república, és una qüestió de principis. Sí, principis...se'n recorden?