dijous, 9 d’octubre del 2008

La crisi de la UE

Davant certes reaccions financeres que s'estan produïnt aquests dies, han sorgit declaracions, comentaris, articles on ningú en surt ben parat. Que si els bancs, els governs, que si els Estats Units, el Fons Monetari Internacional adverteix que el 2009 l'Estat espanyol entrarà en recessió, en Zapatero diu que el FMI no ha fet res per sol·lucionar la cris, etc. Uns retrets que segurament són fruit del nerviosisme general (possiblement comprensible) que estem vivint perquè, al cap i a la fi, estem parlant del cuartos i els estalvis de la gent.

Vull aprofitar aquestes línies per reafirmar la Unió Europea. Sóc conscient que defensar la UE en el context actual no és popular, no està de moda i aniré a contracorrent de la opinió general. Accepto el repte.

Els Estats Units han aprovat finalment un pla de rescat que diuen que serà positiu. Esperem-ho. Això es contraposa en la imatge de desunió (o unió fictícia) dels líders de la UE a la hora de fixar una posició comuna per tal de pal·liar la crisi i readreçar el rumb de l'economia europea. Els interessos són diversos, les realitats econòmiques dels Estats membres són divergents i això fa difícil l'acord.

Hi ha qui diu que en moments realment delicats (la guerra d'Iraq, la constitució europea, la crisi econòmica,...) la UE no dona la talla, no està a l'altura i els comentaris que se senten pel carrer o per tertúlies radiofòniques venen a dir que la UE no serveix per a res.

El projecte de la UE és un bon projecte, ben ideat, amb uns fonaments polítics potents i vàlids i m'atreviria a dir que necessaris en el context globalitzador de la societat actual. Molt sovint es fa la reducció que la UE és la reunió dels caps d'Estat i de govern. No ens confonem. La UE és molt més que això i està per sobre del president del govern de torn. No podem carregar-nos un projecte que ha unit pobles que els separaven abismes després de la II Guerra Mundial pel sol fet que uns Ministres d'exteriors, o d'economia o presidents de Govern es posin nerviosos i no s'estigui a l'altura que requereix les circumstàncies. Això no és culpa de la UE sinó d'aquests persones. Tenim una oportunitat de dir-hi quelcom el juny del 2009 quan se celebrin les eleccions al Parlament Europeu que, encara que no ho sembli, cada vegada tindrà més poder de decisió...una mostra més que el projecte de la UE va millorant (si és que li permeten!).

1 comentari:

Anònim ha dit...

Gran amic Ipu,

Ser europeïsta no pot ser impopular. Sino parlem de cuartos que, com molt bé has dit, és un llenguatge que fa estar atent als espectadors:

Quants milions? milers de milions? o no em sembla descabellat dir-ne bilions dels ja habituals "euros" ens han cedit?!
Desenganyem-nos Espanya és a europa el que andalusia es a Espanya. o no?
Llavors, ¿qui pot ser tant hipòcrita com per negar o anar en contra de la mamella que li treu la fam? Espero que estem d'acord.

Per una altra banda, fet el símil que s'ha fet, es interessant pensar quin sería el paper de catalunya en el cas hipotètic que fòssim un estat de la unió europea. ¿Seriem dels que donen o dels que reben?

¿Passariem de donar els cèntims als andalusos per acabar subvencionant els nous amics europeus de l'est?

una altra questió a afegir sería el marge de maniobra, es a dir: a vegades ens queixem que nosaltres volem ser solidaris però el que volem és escollir amb qui.¿hi ha més flexibilitat en el fons social europeu que en les politiques de solidaritat españoles?

Bé, en general ja veus que faig més preguntes que no pas donc respostes, però és la millor manera d'incentivar a que es faci allò que fan tant bé les vaques i que malauradament la raça humana n'ha perdut la traça: rumiar. ;)

Salut! i visca Catalunya.

Jaume