La presidència de la UE

La setmana passada, amb l'entrada de l'any 2010, va començar el periode de sis mesos de la presidència espanyola de la UE. El president Zapatero s'ha marcat com a repte d'aquesta presidència espanyola treure Europa de la crisi. Gairebé res. El fet positiu és que, finalment, Zapatero ha entès que la crisi econòmica és la prioritat que afecta no solsament Espanya sinó també Europa, però ja se sap que a l'inici d'any tot són bons propòsits. Veurem el que passa quan s'hagi de fer la valoració al juliol.

De moment, però, les garrotades a Zapatero li plouen de tota Europa i, mirat des de la distància, no és per menys. Espanya tindrà gairebé un 20% de taxa d'atur -el doble de la mitjana de la UE-, el comissari Almunia, que fins ara era el comissari d'afers econòmics i casualment del mateix partit que Zapatero, ha anat reiterant a les seves compereixences que Espanya seria l'últim país d'Europa a sortir de la recessió econòmica i, per si no fos poc, Zapatero no ha adoptat cap de les mesures que recomanava la mateixa UE per a fer front a la crisi. La conseqüència de tot això és que la premsa internacional i l'europea en particular no vegin Zapatero com el president òptim per treure Europa de la crisi i li hagin dedicat titulars que un sent vergonya aliena. Les promeses del president ja no només no ens les creiem els catalans sinó que ara no se les creu ni Europa.

No obstant, en aquesta ocasió comptem amb la figura adicional del president permanent de la UE, el belga van Rompuy. Personalment no és que m'inspiri massa confiança. És una persona amb bastant prestigi a Bèlgica ja que va aconseguir mantenir l'estabilitat institucional després de la greu crisi en la qual queien diferents governs i era impossible formar coalicions. Ell en va formar un d'estable i, quan començava a governar, se'l va escollir per aquest càrrec europeu. Segons vaig parlar amb un company d'aquell país, els belgues no estan massa conformes amb què la UE els hi hagi tret el seu president. Al marge d'això, van Rompuy ha de començar a fer les funcions que li han estat encomanades.

A la primera roda de premsa en la qual hi havia Zapatero, van Rompuy i Barroso, aquest darrer com a president de la Comissió, els hi van preguntar qui agafaria el telèfon en cas d'una crisi greu. Zapatero va dir que van Rompuy i van Rompuy va dir que agafarien l'auricular conjuntament ell i Zapatero.

No pot ser que dos dels tres màxims càrrecs de la UE es contradiguin en aquests punts fonamentals. Un dels grans successos del Tractat de Lisboa és, precisament, la creació de la figura del president estable de la UE i ell ho ha de saber. Als Estats membres els hi interessava un president de perfil baix i, a la primera roda de premsa, ja se n'han vist les primeres mostres. Quina absurditat és que agafaran el telèfon conjuntament? Un president ha de tenir la determinació de prendre les regnes de les situacions i liderar el projecte que representa. En el cas d'Europa tothom vol passar la patata calenta a l'altre.

Malament comença la presidència de la UE en aquest 2010.