El meu candidat

Potser una mica massa aviat però la precampanya electoral per a les eleccions al Parlament de Catalunya ja ha començat. En alguns partits amb més força que altres, uns amb més empenta i altres més fatigats. El cas és que, en un context on per diferents motius es té una por notable a l'abstenció, aquestes eleccions esdevenen més importants del que ens podem pensar.

A Catalunya, després de trenta anys, ja sabem què és que governin gairebé tots els partits catalanistes. L'any 2003, quan es va fer el primer tripartit, no va guanyar cap programa electoral. L'argument principal va ser, pura i simplement, el canvi. Molt bé. Ja es va canviar i portem gairebé vuit anys de tripartit i ara es torna a parlar de canvi. Però un canvi pel canvi, personalment, penso que no porta enlloc, que, en política, l'alternància és positiva però ho és només si l'alternativa de govern és constructiva, té un programa, té unes idees, té un potencial humà capaç de portar endavant el país, precisament en un moment difícil des del punt de vista econòmic, social, dels valors, de referents i de líders.

Aquests darrers dos anys, per diferents raons, hem vist com s'han produït divisions dins els partits (de dretes i d'esquerres), hi ha hagut un moviment importantíssim, que encara dura, reclamanant i oganitzant consultes populars sobre la independència de Catalunya, hi ha hagut propostes arriscades i valentes de determinats Ajuntaments (l'oblidat món local!)... una sèrie d'elements rellevants per un país i que no es poden passar per alt. Alguna cosa es mou.

L'alcalde del meu poble, en Santi Vila, serà proclamat oficialment dissabte cap de llista de CiU a Girona. Després d'una ERC desinflada i descafeïnada, un Reagrupament que abans d'agrupar-se ja s'han escindit, després d'un PSC ancorat ja desacomplexadament a la servitud i interès del PSOE i després d'alternatives que no sembla que aportin idees clares i fermes per fer avançar Catalunya, definitivament, ara s'ha de fer un canvi real. El meu candidat és en Santi per la seva juventut, les seves conviccions, la seva preparació i la seva il·lusió. Virtuts que, possiblement, són les que ara li falta al país.